Salut fa autocrítica amb les llistes d'espera: "És un aprovat justet"

Barcelona

El director del CatSalut, Ignasi Carasco, ha respost a les dades de llistes d'espera que avui està explicant Ser Cataluya. En una entrevista a l'Aquí Catalunya, i preguntat per quina nota li posaria al sistema sanitari català en funció dels temps d'espera, ha afirmat que només "li posaria un aprovat justet" i "perquè realment fem molt d'esforços i tenim molta gent que està pendent de proves de visites, i és un motiu d'ocupació i de preocupació del departament".

Carrasco ha volgut deixar clar que treballen "durament" per millorar les xifres i "no pararem, és la nostra obsessió". Per aconseguir-ho, ha defensat l'ús dels incentius als centres mèdics, malgrat que han aixecat molta polseguera pel fet que el Departament vulgui ampliar-los per escurçar les baixes mèdiques. "El fer que una part variable, això que ha sortit tant últimament, estigui vinculada a uns objectius d'accessibilitat, ens ha fet baixar de 14.000 persones que esperàvem més d'un any, el 2023, per operar-se, a 7.000 el desembre d'aquest any". La recepta de Carrasco és "mirar de posar les eines i fer que el tema de l'accessibilitat sigui prioritari en tot el sistema de salut".

Sobre les grans diferències que hi ha en una mateixa localitat, on en funció de l'hospital de referència un pacient ha d'esperar molt o poc, Carrasco ha explicat que "treballen per redirigir els pacients en un lloc o en un altre o compartir professionals entre els centres". Ara bé, ha reconegut que no sempre se'n surten perquè no només depèn d'ells: "De vegades al ciutadà li costa, perquè a vegades és un procediment que tampoc l'afecta excessivament la qualitat de vida, i això suposa un trasbals pel seu entorn, per la seva família, haver-se de traslladar a un altre lloc. Jo m'espero i vull que m'ho facin aquí".

Cada any, el sistema sanitari català guanya 100.000 persones, i el director assistencial del CatSalut ha reconegut que les plantilles es reforcen a un ritme inferior, encara que les plantilles dels centres sanitaris ja s'ajusten a la crescuda de la població i "això és una cosa incorporada més als darrers anys". "Ens faltarien més recursos, evidentment. Les proves que requereixen les mans d'un professional són les que de vegades triguen més", ha explicat.

No obstant això, Carrasco ha afirmat que els metges també estan mal repartits i "tenim molta concentració de professionals a Barcelona i l'àrea metropolitana, i a mesura que ens allunyem de Barcelona ens costa més trobar-ne". "Tenim uns hospitals a Barcelona i al seu entorn que són punters, que tothom hi vol treballar, que tenen tecnologia (···). I tots aquests professionals, que, per cert, tots han tret un 13 a la Selectivitat, són gent que té aspiracions, vol incorporar la tecnologia, vol fer carrera acadèmica".

La solució, segons ha dit, és crear "xarxes hospitalàries que ens permetin compartir professionals i el coneixement, perquè de vegades no cal que vagi el professional a un altre lloc".

"Bastant desastre" la mediatització de la mort assistida a la Noelia

Carrasco ha lamentat el que ha envoltat, sobretot en les darreres 24-48 hores, l'eutanàsia practicada a la Noelia, la dona de vint-i-cinc anys que ha hagut d'esperar 601 dies per a morir dignament: "Ahir quan veia les imatges a la porta de l'hospital de l'Alt Penedès Garraf de tots aquells mitjans... Això no hauria de passar de cap manera perquè és una cosa d'una sola persona i hi ha un equip que l'atén i tenen dret a la seva intimitat. Ho he vist bastant desastre, més en l'àmbit mediàtic".

"Més enllà del cas, crec que el principi d'autonomia ha de guiar la persona i això queda perfectament recollit a la legislació, en el programa d'ajuda a morir, a mi el que em sap greu és la mediatització. Això és un tema que s'ha de portar amb discreció", ha dit.