4.000 gironins van registrar el document de voluntats anticipades el 2024
La xifra representa un 11% del total de Catalunya i creix després dels canvis que han simplificat el procediment
Imatge d'un dels fulls del document on la persona marca algunes de les situacions sanitàries previstes(RÀDIO LLEIDA)
Un total de 4.000 persones a la demarcació de Girona van signar el document de voluntats anticipades durant el 2024, una xifra que representa prop de l’11% del total de registres a Catalunya. Més enllà de les dades, darrere d’aquest augment hi ha històries personals com la de Núria Bagaria, voluntària de l’associació Dret a Morir Dignament, que va decidir formalitzar el document després de viure la mort dels seus pares.
"Jo també vull morir així"
“Va ser una mort molt dolça, molt tranquil·la”, explica. Cap dels dos tenia inicialment el document fet, però després de la mort del pare, la mare va expressar clarament el seu desig: volia morir de la mateixa manera. Amb 90 anys, va signar el document de voluntats anticipades. “I va tenir una mort molt plàcida també”, recorda Bagaria. Aquella experiència la va portar a fer el pas: “Jo vull això també”.
En el seu document, Bagaria deixa per escrit que no vol que se li allargui la vida de manera artificial si no té sentit clínic, que se li eviti el patiment innecessari i el dolor, i que vol fer donació a la ciència. També ha volgut implicar-se activament en la divulgació d’aquesta eina perquè considera que encara hi ha un gran desconeixement social sobre els drets sanitaris al final de la vida.
El document de voluntats anticipades
El document de voluntats anticipades —també conegut com a testament vital— permet expressar quins tractaments es volen o no rebre en cas de no poder decidir per un mateix. No és un testament patrimonial, però sí que permet deixar constància, per exemple, del desig de no ser sotmès a determinades intervencions o de no ser traslladat si morir a casa forma part dels valors vitals de la persona.
Per poder formalitzar-lo cal ser major d’edat, tenir capacitat suficient i fer-ho lliurement. El document consta d’una part personal —on s’expressen valors i decisions mèdiques— i d’una part administrativa, que pot incloure la designació d’un representant. Aquesta figura, tot i no ser obligatòria, és recomanable, ja que és qui defensarà el contingut del document davant l’equip mèdic si cal.
Fins a l’abril del 2024 calien tres testimonis, amb limitacions pel que fa als vincles familiars i patrimonials. Des d’aleshores, els professionals sanitaris també poden actuar com a testimonis, una simplificació que ha contribuït a l’augment de registres durant l’últim any.
El document és vinculant. El Parlament de Catalunya el va incorporar a la llei de drets del pacient l’any 2000 i posteriorment es va reforçar el seu reconeixement a escala estatal. A més, es pot modificar sempre que la persona mantingui la capacitat de decisió: només cal registrar-ne un de nou, que deixa sense efecte l’anterior.
La xifra encara és baixa
Malgrat l’increment, des de Dret a Morir Dignament consideren que la xifra encara és baixa. “Parlar de la mort continua sent un tabú enorme”, apunta Bagaria. Per això insisteix que fer el document és “un regal triple”: per a un mateix, perquè garanteix que es respectarà la voluntat; per a la família, que no haurà de prendre decisions difícils en moments crítics; i per als professionals sanitaris, que poden actuar amb més seguretat i claredat quan la situació és límit.
