La Moukhles & Sentís, entre Deleuze i Rocío Jurado

Barcelona

Míriam Moukhles i Joan Sentís van sortir de l'Institut del Teatre sent parella sentimental i aliats artístics. El seu primer espectacle, NODI: de gossos i malditos, va estar en boca de tothom i els va servir com a carta de presentació de companyia. Després de tres anys i uns quants projectes individuals pel mig, La Moukhles & Sentís tornen per parlar-nos de filosofia, llegat i vedets a partir de l'Abecedari del francès Gilles Deleuze.

El saber popular

"No fa falta ser filòsof per apropar-se a la filosofia", deia Deleuze, i és precisament això el que recullen els actors amb el seu espectacle basat en l'obra i l'entrevista que l'autor va deixar poc abans de suïcidar-se. "Per mi és gairebé una eina creativa. Em poso trossos del vídeo una mica per prescripció mèdica... depèn de l'estat d'ànim, em poso una lletra o una altra i d'allà en surt alguna cosa", explica Sentís, que va topar-se amb Abécédaire quan estava d'Erasmus a París. A partir de dos estudiants que intenten desxifrar aquest univers, el muntatge juga amb la tensió entre el coneixement i l'experiència. "Apareix l'Ahmed, un ignorant que s'ha passat la vida explicant històries. Podria ser un divulgador, però en aquest cas és un home de cultura popular i obre tot un ventall de possibilitats", diu Moukhles. Un personatge que representa el saber que Deleuze reivindicava per sobre de l'intel·lectual. "El lloc on es troben aquests dos sabers és al teatre, tal com explica Pau Matas, que ens ha ajudat amb la dramatúrgia".

Vedets

Del Punto de partida de la más grande a Lola Flores, l'obra incorpora música, humor i referents populars. "Un dels nostres desitjos era aterrar al màxim possible el teatre, aconseguir que arribés. Per això cantem la Jurado i precisament aquesta". De fet, l'avi de l'actriu s'encarregava de programar vedets i artistes a les festes majors de Terrassa. "Jo em quedava absolutament fascinada. Feien el xou amb la gent del barri, era una nit molt especial. Sempre he volgut ser una vedet, m'ho passo teta!", comenta rient Moukhles. "Ens emmirallem molt tant amb La Cubana com amb Ivo Van Hove. Ens agrada molt un teatre popular, i això no està renyit amb què sigui un teatre d'autoria i contemporani", afegeix Sentís.