“Tota democràcia té un preu”: la veu d’exiliats iranians a Espanya
Sam, un ciutadà iranià que fa anys que resideix a territori espanyol i manté l’anonimat per por al règim, insisteix que és possible una revolta als carrers de Teheran “quan es donin les condicions”

“Toda democracia tiene un precio": la voz de exiliados iranís en España
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Malgrat estar exiliat des de fa anys a Espanya i la situació actual a l’Iran, Sam continua sense atrevir-se a utilitzar el seu nom real per por al règim. Fa quatre setmanes que els bombardejos dels Estats Units i Israel castiguen el seu país. Però ell i el seu entorn estan a favor de l’ofensiva militar perquè assumeixen, diu, “que tota democràcia té un cost”. Així s’expressa en una entrevista al programa Aquí Catalunya, de SER Catalunya, en la qual insisteix que una eventual reacció de la població en contra del règim és possible “quan es donin les condicions” a Teheran.
La informació que surt de l’Iran en el context bèl·lic actual és molt escassa, però Sam aconsegueix parlar amb l’interior de tant en tant “quan es connecten a través de VPN, quan poden”. I assegura que “encara que no ho sembli a Occident”, dins de l’Iran “molta gent dona suport a la intervenció dels Estats Units”. Recorda que “la maquinària propagandística del règim és molt potent a Europa” i que si no hi ha hagut una revolta als carrers contra el règim “és per la manca d’accés a internet”.
Però Sam insisteix que pot arribar. “Quan es donin les condicions, hi haurà una crida per sortir al carrer”, diu Sam, que interpreta l’espera com una estratègia per evitar un bany de sang. Assumeix que hi haurà baixes civils “com per aconseguir qualsevol democràcia”. Però, segons ell, “encara hi ha moltes forces del govern als carrers, matant i segrestant”, així que el moment encara no ha arribat. Els seus familiars li expliquen que “entren a les cases per controlar i eliminar les antenes parabòliques, per continuar tallant el contacte amb l’exterior”.
Sam reconeix que està sent més llarg del que esperaven, però el seu entorn no ha canviat d’opinió sobre el suport a la intervenció. I la defensen: “Al meu poble almenys els bombardejos són precisos: saben on i a qui donar”.




