Com és un dia d'esquí amb una dona de 85 anys?

Barcelona

La temporada passada, el conjunt d'estacions del Pirineu català va superar els dos milions de visitants en total. El bon estat de la neu durant tot l'hivern, gràcies als episodis meteorològics que han deixat gruixos superiors als tres metres a la majoria de complexos, augura que enguany se superaran sobradament aquestes xifres de visitants. Quants d'ells són majors de 65 anys?

Aquesta temporada, a Baqueira Beret (Vall d'Aran) un 11% dels forfets els han adquirit persones de més de 70 anys. Segons ha pogut saber 'El Balcó' de SER Catalunya, aquest percentatge baixa fins a l'1,5% en el conjunt d'estacions gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Així, el total d'esquiadors majors de 65 anys a La Molina, Vallter, Vall de Núria, Espot, Port Ainé i Boí Taüll és molt menor que el de l'estació aranesa.

L'equip d''El Balcó' acompanya una dona de 85 anys durant una jornada d'esquí a la Molina. Es tracta de Montse Comas, una arqueòloga ja jubilada que va esquiar fins que va tenir 50 anys. Des de llavors, no s'havia tornat a calçar uns esquís. La Montse té l'esquena operada i un ull amb molt poca visió, però ganes infinites de fer una última baixada que li permetés recordar la sensació de llibertat que suposa lliscar muntanya avall.

"Ho he de provar abans de morir-me... però fa basarda, ara!", reconeix mentre es prova les botes a la botiga de lloguer. "35 anys sense esquiar i ara, de sobte, em canvien els esquís, són curts, amples", reflexiona mirant el material que li entreguen. La noia que l'atén li confessa que no ha vist mai cap senyora de la seva edat llogant esquís, i la Montse es posa seriosa: "No faré el ridícul, no?". "Baixarà esplèndida", li respon. I crida d'emoció: "Bien!". Feina feta a la botiga, és el moment d'enfilar camí a pistes: "Ara esmorzaré i em faré un carajillo".

Arriba l'hora de la veritat: anar a buscar el telecadira per afrontar l'esperada baixada. "Ja no recordava que les botes eren tan incòmodes", diu a l'Anna, que l'acompanya en aquesta aventura. I repassa si ho té tot abans de pujar muntanya amunt: "Gorro, ulleres, sol, neu bastant bona... i jo començant l'aventura del 2026. Amb 85 i mig... i allá voy!".

A la Montse ja li fa mal tot, i encara no ha arrencat. Una de les treballadores del telecadira la tranquil·litza explicant que entre setmana hi ha més avis que no volen abandonar l'esquí. "Em fa una mica de cangueli l'arribada del telecadira, l'hora d'aixecar-me, però per sort en tinc un a cada costat que m'ajudaran", es diu a ella mateixa mentre esperen a la cua.

"Faig el que em surt... Garrafal!", diu tan bon punt comença a baixar la pista. Els acompanyants ho neguen, perquè no es desanimi. I avall: "No tinc por de caure i fer-me mal...". Com qui no vol la cosa, ja ha arribat a mitja pista. La Montse no recorda com es tanquen els esquís i 'la caseta' s'ha convertit en la seva millor aliada per no caure i arribar fins a baix de tot.

Primeres declaracions: "Estic molt contenta d'haver fet la Pista Llarga. El meu orgull em feia pensar que baixaria ajuntant els esquís i que no em cansaria tan ràpidament. Ara necessito una Coca-Cola, descansar-me molt, que em fan molt mal les cames... i després hi tornaré!". La segona baixada no va ser... però missió complerta!