Jaume Saltó: "El polígon Torreblanca pot fer capgirar l'economia de Lleida i hauria de ser realitat a partir de 2027"

Lleida

El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, assegura en una entrevista a l'Aquí Lleida que una de les inversions estratègiques de la Generalitat a Ponent i que no s'haurien de retardar més malgrat que no hi ha encara un model nou de finançament autonòmic ni tampoc la Generalitat té aprovats els pressupostos d'aquest 2026 és el polígon de Torreblanca. Segons Saltó "el pal de paller és el polígon de Torreblanca, amb l'estació intermodal que preveu. Això pot fer capgirar l'economia de Lleida". I és que, segons explica, és el que necessiten les empreses de Lleida. Amb el polígon Torreblanca "es farien créixer les empreses del territori, es captarien noves empreses, es crearien nous llocs de treball i es diversificaria l'economia de Lleida. Tenim un sector agroalimentari molt potent, però és molt bo per a l'economia poder tenir aquesta diversificació. Però, és clar, necessitem aquestes inversions", en referència al polígon industrial de Torreblanca.

2027, una realitat

En aquest sentit, Saltó afirma que "el teixit empresasrial i parlant amb empresaris que tenen interès en ampliar les seves instal·lacions, l'escenari molt factible (de tenir enllestit o en marxa el polígon Torreblanca) seria el 2027. Poder començar la urbanització i, en paral·lel, la construcció de la infraestructura pròpia de l'empresa. A un any o un any i mig vista s'hi haurien de veure moviments de terra. I les empreses, que poguéssin anar construïnt les seves infraestructures. I, sobretot, que fos una realitat l'estació intermodal".

Patint per falta d'espai

Explica Saltó que "hi ha empreses que ja fa uns quants anys que estan patint molt, estan fent inversions on estan -unes inversions que no podran recuperar- però que són empreses que necessiten espai per créixer i són empreses del territori". I posa un exemple: "el cas de Plus, que necessita un centre logístic, i necessita créixer en espai".

Pla Director

Assegura el president de la Cambra de Comerç de Lleida en aquesta entrevista a l'Aquí Lleida que l'aprovació del Pla Director del Polígon de Torreblanca ha estat un gran avenç i creu que és factible suposar que al 2027 ja es veurà moviment a la zona. "El que no podria ser és que ens en anéssim al 2030" amb tot aturat. "Això ja sí que seria totalment inviable pels plans d'expansió (de les empreses interessades) i pel seu creixement".

Paràlisi en obres públiques

Alcaldes que van acudir dilluns a la cita amb la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, que va explicar a Lleida els punts clau de l'acord de finançament singular per a Catalunya pactat entre el govern de l'Estat i ERC, com ara l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa Perelló, o l'alcalde de Bellpuig, Jordi Estiarte, parlen d'inversions públiques que fa temps que demanen a la Generalitat i que segueixen pendents malgrat que són molt urgents, com ara una ronda de la C-14 a Tàrrega per treure el trànsit pesat que ara passa pel mig de la ciutat, explica Perelló o l'ampliació del Centre d'Assistència Primària de Bellpuig, que és dels anys 90 i s'ha quedat molt just d'espai i de serveis per la realitat de 2026.

En aquest sentit, Saltó afirma que "hi ha paràlisi" en l'obra pública a Lleida "perquè portem uns quants anys prorrogant pressupostos" a la Generalitat i tot i que diuen que l'activitat és la mateixa "no és així".

Més inversió pública

També es queixa Saltó en aquesta entrevista a l'Aquí Lleida que aquesta paràlisi està afectant el creixement i la riquesa empresarial del territori. "Venim d'uns anys de molta bonança, en què s'han recaptat molts impostos i tenim uns pressupostos expansius.. i és important que tots aquests impostos que s'estan recaptant tinguin un impacte positiu al territori. Sigui en carreteres, CAP... és important revertir aquesta situació, diu Saltó "per seguir creixent i poder actualitzar el país. El país ha crescut en població i hi ha moltes mancances.

Recaptació d'impostos

Pel que fa a la batalla política per la recaptació de l'IRPF i altres impostos, que la Generalitat diu que Catalunya encara no té la infraestructura adequada per poder-ho fer, com demana ERC, Saltó diu que si es fa "que es faci bé, però que es faci el més aviat possible". I afegeix: "Perquè suposaria tenir els ingressos (per impostos) al moment que els recaptes i els podries gestionar de seguida. Això és molt positiu per poder fer totes aquestes polítiques d'inversions en diferents àmbits de la demarcació de Lleida".

Fugida d'empreses

Assegura el president de la Cambra que hi ha empreses a Lleida "que encara fugen" a altres llocs i territoris, més que per la situació fiscal o els ajuts que els puguin donar "per la simplificació administrativa" que a Catalunya no tenen. I afirma que igual que els pagesos i els ciutadans en general, també els empresaris pateixen d'un excès de burocràcia. "Caldria simplificar-la per fer les empreses més competitives. Moltes pymnes s'estan ofegant per la burocràcia", assegura. Tot i això, n'obren més que no en tanquen. "La balança en aquest sentit és positiva però des de la Cambra creiem que el que hem de fer és que les empreses lleidatanes creixin en tamany. No és competitiu, en un món tan globalitzat com l'actual, tenir empreses de 2, 3, 4 treballadors. Difícilment es podrà fer exportació, innovació... a Lleida hem de créixer en tamany d'empresa i l'Administració hi hauria d'intervenir ajudant les empreses facilitant-los els tràmits administratius i fins i tot en temes de finançament". El model ideal, afegeix, seria tenir una empresa de 20-30 treballadors a cada poble. "Això també seria una gran arma contra el despoblament".

Afectació de Trump i les guerres

Mantè Saltó que la política exterior de Trump i el nou ordre geopolític està afectant molt el sector empresarial d'arreu, també el de Lleida. Especialment en làmbit de l'alfals, els sector ramader i les exportacions. També la Peste Porcina Africana ha afectat les exportacions a l'Àsia. Tot i això, el balanç entre importacions i exportacions és positiu "i això demostra la resiliència de les empreses lleidatanes i la seva capacitat de trobar nous mercats quan se'ls tanca els que tenien".