Toni Puntí: "Entrevistar algú que admires costa molt"

Barcelona

Amb quaranta anys de professió i a punt de fer-ne seixanta, el periodista cultural Toni Puntí continua parlant amb la passió d’un novell i la perspectiva d’un veterà que ha crescut dins la redacció de TV3. Al “Llapis de memòria”, Puntí fa un recorregut vital i professional a través de les cançons que l’han acompanyat, i reivindica la importància de trepitjar carrer per explicar la cultura amb sentit. Evoca els inicis, les crises, els mestres, els artistes descoberts i les primeres entrevistes, i confessa que encara sent aquell neguit adolescent abans d’entrevistar figures com Joan Manuel Serrat. Entre anècdotes, descobertes musicals i reflexions sobre el present dels mitjans públics, Puntí dibuixa un retrat honest del que significa dedicar una vida sencera a mirar, escoltar i explicar.

La conversa comença amb un record recent: una entrevista fallida per un error tècnic. Puntí ho relativitza amb naturalitat, recordant que a totes les redaccions hi ha entrevistes perdudes i reportatges refets a corre-cuita. “La informació és un terratrèmol de 24 hores”, diu. I malgrat la responsabilitat que comporta ser cap de Cultura de TV3, manté la necessitat “de trepitjar carrer per creure’s la feina”, perquè massa dies de gestió li generen “una ansietat estranya” que només es cura passejant entre llibreries o tornant a un rodatge.

Amb quatre dècades de trajectòria, Puntí confessa que, malgrat la veterania, manté “sensacions de descoberta constants”. Recorda quan va entrar de jove a la redacció, envoltat de periodistes experimentats, i com se li va quedar gravada aquella percepció de “conquerir espais”. “Ara ja sóc star system”, diu mig rient, mig incrèdul. Però continua creient que l’avorriment és positiu i que cal anar pel món “hiperactiu però sense córrer”, una filosofia que només arriba amb els anys.

Artistes descoberts i nervis davant dels mestres

Una de les constants de la seva vida és Serrat, present “transversalment” des de l’adolescència. El considera un mestre sentimental i encara avui s’emociona amb les seves cançons. L’admiració és tan fonda que l’entrevista el posa nerviós: “vull que no es noti que es nota”, confessa. Serrat, diu, va tenir un gest que no oblidarà mai: interessar-se per una crisi personal seva abans d’una entrevista. “No tots els artistes farien això”.

Puntí també recorda els primers talents que va detectar, com Sílvia Pérez Cruz, de qui destaca la maduresa creativa i la veu “extraordinària”. O Manel, que va veure néixer i créixer professionalment, i dels quals reivindica l’honestedat i l’aportació generacional: “van renovar la música en català d’una manera potent”.

La militància cultural i el retorn a casa

La cultura, per a Puntí, sempre ha estat un espai a defensar. Parla amb orgull de com TV3 ha mantingut presència cultural als informatius i de com ha aconseguit colar-hi projectes alternatius o de sales petites: “Posar Flyhard al costat de Rosalía, això és el que m’emociona”. També reivindica programes com Ànima, que ell va dirigir i que avui recorda amb més afecte que mai.

Sobre els inicis, rememora la infantesa a Sant Gervasi, els primers singles regalats per un veí de la indústria musical i la descoberta de la cultura a casa, entre llibres del Círculo de Lectores i funcions teatrals. El seu primer tast de ràdio va ser a Ràdio Minuto, fent torns de nit en un model ja extingit: cançó-notícia-canço. Allí va rebre el primer “gomet” de validació en una entrevista amb Josep Maria Flotats.

L’únic gran sotrac professional va ser la seva etapa com a director de Time Out Barcelona, un projecte que va abandonar bruscament i que el va portar al Camí de Santiago per repensar-ho tot. Va tornar a TV3 gràcies a una empenta de Mònica Terribas, i admet que el va reconfortar recuperar la “casa pública” on sent que la cultura té un sentit.

La conversa tanca amb música, amb una de les cançons que formen part de la seva vida íntima i del seu casament, abans d’un comiat que deixa la porta oberta a una segona visita: “Se m’han quedat moltes preguntes”, diu Jordi Manau. I Puntí somriu, com qui sap que encara li queda molt per explicar.

Les cançons de Toni Puntí:

• Tiene que ser más fácil, Valeria Castro
• Per què la gent s'avorreix tant?, Joan Manuel Serrat
• Mañana, Silvia Pérez Cruz
• Captatio Benevolentiae, Manel
• If you leave now, Chicago
• Semaforo Rosso, Ornella Vanoni, Vinicius de Moraes i Toquinho
• La primavera i l'estiu, Jaume Sisa
• Memòria, Rosalia i Carminho