Un de cada quatre antibiòtics seria evitable amb un bon ús de les vacunes

Barcelona

El consum anual d'antibiòtics es podria reduir en més d'un 20% amb un millor ús de les vacunes, segons l'Associació Espanyola de Vacunologia. La immunització és l'eina més útil per evitar infeccions. En un moment en què no para de créixer el nombre de patògens resistents als antibiòtics (o sigui, d'agents infecciosos que ja no responen als fàrmacs), els plans de vacunació cobren més importància que mai.

Els especialistes demanen que es reforcin els programes de vacunació i les campanyes de sensibilització, tants als professionals sanitaris com a la població general.

"La resistència als antibiòtics es considera 'la pandèmia silenciosa': causa més d'un milió cent mil morts cada any a tot el món. Ja és present en una de cada sis infeccions bacterianes diagnosticades en laboratori, segons les dades de l'Organització Mundial de la Salut", ha explicat a SER Catalunya Fernando Moraga, pediatre català, és portaveu del Grup de Treball de Vacunes i Resistències Antibiòtiques de l'Associació Espanyola de Vacunologia.

Al ritme actual, les previsions són demolidores. "L'any 2050, si la cosa continua igual, podria haver-hi deu milions de morts cada any, al món, per una infecció multiresistent als antibiòtics. Estaríem parlant d'una mort cada tres segons per aquest motiu. Si s'arriba a aquest escenari, la resistència bacteriana serà la primera causa de mort al món, per davant del càncer", afegeix.

Vacunes i antibiòtics: vasos comunicants

Per frenar la progressió de la resistència als antibòtics, cal reduir el consum d'aquests fàrmacs. L'eina més eficaç per fer-ho són les vacunes, que eviten l'aparició de les infeccions, que necessàriament s'han de tractar amb aquests medicaments.

Un millor ús de les vacunes podria arribar a reduir en un 22% el consum anual global d'antibiòtics. Dit d'una altra manera, se'n podria estalviar un de cada quatre.

"Aquestes infeccions sempre es tracten amb antibiòtics. Per tant, si tenim menys infeccions, tindrem menys tractaments amb aquests fàrmacs i menys resistència antibacteriana", explica el doctor Moraga. És a dir, si es redueix el nombre d'infeccions bacterianes gràcies a les vacunes, baixa l'administració d'antibiòtics i els patògens NO tenen tantes oportunitats de desenvolupar resistència.

La necessitat de rebaixar l'ús d'aquests medicaments afecta per igual la població humana que la resta d'animals. "Igual d'important és rebaixar el consum en medicina que en veterinària, ja que els bacteris que creen resistència són els mateixos per ells que per nosaltres".

Cobertura mundial

Però perquè aquesta estratègia funcioni cal que la vacunació arribi a tota la població mundial. A Europa les cobertures són altes, però hi ha regions del món on no hi ha pla de vacunes. La immunització ha de ser global, perquè la resistència bacteriana no és ni personal ni regional. Si un bacteri no respon a un antibiòtic, no hi respon enlloc ni sobre ningú.

"S'ha d'arribar a tot el món, perquè precisament als països menys desenvolupats les malalties infeccioses, per la situació nutricional i sanitària, és on la immunització tindria un impacte molt més positiu. Sense un abordatge mundial de vacunació, no s'aconseguirà frenar l'epidèmia", rebla Fernando Moraga.