El radar de la C-31 a Platja d’Aro lidera les multes a Girona amb 67.300 sancions el 2025

A les carreteres gironines es van registrar més de 240.000 expedients per excés de velocitat durant el 2025, sumant les sancions dels radars fixos i dels controls mòbils dels Mossos d’Esquadra. Segons dades a les quals ha tingut accés Ràdio Girona-SER Catalunya, els radars fixos interurbans van imposar 135.448 denúncies, mentre que els dispositius mòbils en van posar prop de 106.000.

El radar més actiu de tota la demarcació es troba al punt quilomètric 312,7 de la C-31, a Castell-Platja d'Aro. Amb 67.300 multes en un sol any, o el que és el mateix, més de 180 multes al dia, lidera el rànquing amb molta diferència. Està situat entre l’institut Ridaura i el càmping Riembau, en un dels accessos principals al municipi i en una via amb un volum de trànsit molt elevat, especialment a l’estiu.

El segon radar que més sancions ha imposat també és a la C-31, a Calonge i Sant Antoni, amb 17.600 multes. En aquest cas, el dispositiu es troba en una recta entre Platja d’Aro i la primera rotonda de Calonge, un tram on és habitual que els conductors superin la velocitat permesa.

El tercer lloc del rànquing és per al radar de l’A-26 a Sant Joan les Fonts, amb 7.843 sancions. Es tracta d’un punt molt conegut pels conductors que circulen per l’eix pirinenc, entre Besalú i Olot, just abans d’arribar a la capital de la Garrotxa.

Aquest radar forma part d’un tram especialment controlat, ja que a la mateixa autovia també hi ha altres dispositius amb un volum elevat de multes, com els d’Argelaguer (6.136) i Montagut i Oix (3.926). Això converteix aquesta via en un dels corredors amb més presència de radars a la demarcació.

La C-31, la via amb més sancions

La C-31, especialment al tram de la Costa Brava sud, és la carretera que concentra més multes a Girona. És una via clau per a la mobilitat entre municipis turístics i registra un volum de trànsit molt elevat durant tot l’any, fet que també explica el nombre de sancions.

Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit atribueix el gran poder sancionador d'aquest radar a la limitació de velocitat a 80 km/h en aquest tram de la C-31. “És una velocitat segura que es va considerar adequada i que mantenim”, assegura. Tot i l’elevat nombre de sancions, Trànsit defensa la seva eficàcia. Segons un estudi encarregat a un institut d’avaluació de polítiques públiques, els radars permeten reduir la sinistralitat en més d’un 33%, una xifra que pot arribar fins al 50% amb el pas dels anys. “Aquest radar, com la resta, busca mantenir una velocitat segura i reduir el risc d’accidents”, conclou Lamiel.

El perquè dels radars

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, explica que la instal·lació d’aquests dispositius respon a criteris tècnics vinculats a la seguretat viària. “Els radars es col·loquen després d’un estudi d’acumulació d’accidents en els cinc anys anteriors”, detalla.

Segons Lamiel, l’objectiu és clar: reduir la sinistralitat. “Cinc anys després s’avalua si el radar funciona. Ens marquem com a objectiu una reducció superior al 33% dels accidents”, apunta. Si aquest objectiu no es compleix, el punt entra en revisió.

En aquest sentit, Trànsit no té actualment identificats nous punts conflictius en vies interurbanes gironines per instal·lar radars, però sí que hi ha demandes creixents en travesseres urbanes. Municipis com Quart han sol·licitat més control de velocitat en carreteres que travessen nuclis urbans, on el límit habitual és de 50 km/h.

Velocitat, una de les causes clau

Tot i que els accidents de trànsit tenen múltiples factors, la velocitat continua sent un element determinant. “És present en prop del 20% dels accidents, però sovint hi ha causes concurrents”, explica Lamiel. Altres factors destacats són el consum d’alcohol i drogues —present en fins al 40% dels accidents mortals— i les distraccions, que apareixen en més del 25% dels casos.

El paper dels radars mòbils

A banda dels radars fixos, els controls mòbils dels Mossos d’Esquadra també tenen un pes important. Durant el 2025, aquests dispositius van posar més de 106.000 denúncies a les comarques gironines.

Són radars que es poden instal·lar en diferents punts de la xarxa viària i que sovint permeten detectar conductes especialment perilloses. De fet, en els darrers mesos s’han registrat diversos casos de velocitats molt elevades.

Entre els més destacats, hi ha un conductor enxampat a 208 km/h a l’A-2 a Aiguaviva en un tram limitat a 100; un altre que circulava a 182 km/h a l’N-260 a Guils de Cerdanya; o un cas a la C-35 a Llagostera, on un conductor va ser detectat a 174 km/h en un tram limitat a 80.

També destaca un cas a Navata, on un conductor va ser detingut després de circular a 233 km/h en un tram limitat a 90 i fer avançaments temeraris.