El viatge mil·lenari de la Xocolata amb Irene Cordón

Barcelona

Amb la Setmana Santa a tocar, els aparadors de les pastisseries s’omplen de figures de xocolata i mones de tots els colors. És una imatge habitual, gairebé inevitable, en aquests dies. A Espanya, cada persona consumeix més de cinc quilos de xocolata l’any, una xifra que encara queda lluny d’altres països com Suïssa, on el consum es duplica.

Però aquest plaer tan quotidià té un origen molt més antic i, sobretot, molt diferent. Si ens remuntem uns 3.000 anys enrere, la xocolata no era un caprici dolç sinó un element carregat de simbolisme. Ho explica la doctora en Arqueologia i Història Antiga Irene Cordón, que situa l’origen d’aquest aliment al cor de Mesoamèrica.

Els orígens del cacau, al cor de Mesoamèrica

El rastre de la xocolata ens porta fins a una de les primeres grans civilitzacions de la regió, els olmeca. “Imagina una selva densa i humida, plena de sons d’animals i rius que serpentegen lentament. Ens trobem cap al 1500 abans de la nostra era, a la costa del golf de l’actual Mèxic”, descriu Cordón.

Aquesta cultura, considerada la “cultura mare” de Mesoamèrica, es va desenvolupar molt abans dels maies i els asteques. Van construir centres cerimonials com La Venta i van deixar una empremta poderosa en l’art i la religió, tot i el seu caràcter misteriós. “No ens han deixat textos clars, però sí empremtes molt potents”, explica.

És en aquest context on apareix el cacau. “Els olmeca són, segons molts estudis, els primers humans que van domesticar i consumir el cacau, procedent de la planta Theobroma cacao, que literalment vol dir ‘aliment dels déus’”. Però la xocolata d’aquella època no tenia res a veure amb l’actual. “Oblidem la xocolata dolça que coneixem avui. Era una beguda amarga, espessa, sovint barrejada amb aigua, espècies o herbes”, apunta. No era un caprici ni un aliment quotidià, sinó un element amb valor simbòlic. “S’utilitzava en cerimònies religioses i probablement estava reservat a les elits o als sacerdots”. La xocolata, en el seu origen, era ritual.

De ritual a símbol de poder

Aquest ús del cacau no es va perdre amb el temps. Civilitzacions posteriors com els maies i els asteques van heretar aquest llegat i el van portar encara més enllà. “Amb ells, la xocolata deixa de ser només un ritual per convertir-se en economia, símbol de poder i, finalment, en un producte que travessarà oceans”, explica Cordón.

Continuava sent una beguda, sovint escumosa, intensa i sense sucre. Però el seu valor creixia. El cacau es convertia en moneda, en ofrena i en un element central de la vida social i religiosa.

El gran punt d’inflexió arriba amb la colonització. Quan el cacau arriba a Europa, es transforma completament. Els europeus adapten la beguda als seus gustos, hi afegeixen sucre i altres ingredients i la converteixen en un producte més proper al que coneixem avui. El que havia estat un ritual sagrat es transforma en un luxe i, amb el temps, en un producte de consum generalitzat.

Avui, la xocolata forma part de la cultura popular, especialment en moments com la Pasqua. Però darrere de cada figura o cada mos, per a molts, ben carregat de plaer, hi ha la història que recorda que abans de ser un dolç, la xocolata va ser un gran símbol de les primeres civilitzacions americanes.