Míchel i Moncho, l’exemple silenciós: parlar català, liderar equips i entendre als jugadors
Els entrenadors del Girona i el Bàsquet Girona deixen una conversa que va més enllà de l’esport i posa en valor la integració, el treball i la gestió del grup
Míchel i Moncho, compartint conversa / Girona FC
La conversa entre Míchel Sánchez i Moncho Fernández va deixar molt més que una simple trobada entre dos entrenadors d’elit. Més enllà de l’anècdota o del format, el diàleg entre els tècnics del Girona i el Bàsquet Girona reflecteix una manera d’entendre la professió, la ciutat i fins i tot la llengua.
Perquè no va ser una conversa en defensa del català, sinó directament en català. Sense grans proclames ni discursos, però amb un missatge implícit potent: menys dir i més fer. Tant el madrileny com el gallec van conversar amb naturalitat en una llengua que no és la seva, evidenciant un compromís real amb el territori i la cultura.
En un moment en què sovint es posa el focus en la necessitat de protegir la llengua, el gest dels dos entrenadors pren encara més valor. No es tracta tant de reivindicar-la amb paraules com de practicar-la en el dia a dia. I això és precisament el que van fer, amb normalitat i sense artificis.
Els dos entrenadors comparteixen maneres de fer
Aquesta actitud no és casual. Tant Míchel com Moncho comparteixen una trajectòria marcada per la disciplina, l’esforç i la capacitat d’adaptació. La seva manera d’expressar-se, fins i tot amb dificultats, respon a aquesta voluntat de millora constant. “Amb problemes, però el parlem”, admetien en la conversa, deixant clar que el procés és tan important com el resultat.
En el cas de Moncho, aquesta voluntat d’integració és gairebé una declaració de principis. L’entrenador del Bàsquet Girona entén que adaptar-se a l’entorn forma part de la seva feina, no només en l’àmbit esportiu sinó també en el cultural. Una visió que encaixa plenament amb la de Míchel, que també ha defensat sempre la importància d’entendre el lloc on treballa.
La gestió dels egos
La conversa també va derivar cap a qüestions purament esportives, amb un tema central: la gestió dels egos en l’esport d’elit. Tots dos van coincidir en la dificultat de controlar-los, especialment en el futbol, on l’exposició mediàtica i els elogis constants poden condicionar el comportament dels jugadors.
Tot i això, tant Míchel com Moncho van voler matisar la diferència entre ego i orgull, i la necessitat de separar el jugador de la persona. En aquest sentit, van posar en valor aspectes com la disciplina, els horaris, la sinceritat i la capacitat de construir un grup unit.
La família esportiva, clau en l'èxit
Per als dos tècnics, el vestidor és, en essència, una família. Un espai on la confiança i el respecte són imprescindibles i on la gestió humana és tan important com la tàctica. La sinceritat, fins i tot en els moments incòmodes, és clau per mantenir aquest equilibri.
La trobada, que es va produir passejant pel Barri Vell i va continuar al Museu d’Art de Girona, també va servir per reforçar els vincles entre dos clubs que comparteixen ciutat i valors. De fet, tots dos ja van deixar la porta oberta a futures visites als seus respectius entorns de treball.
En definitiva, una conversa que va molt més enllà de l’esport i que deixa una idea clara: el lideratge no només es construeix amb discursos, sinó amb exemples. I, en aquest cas, parlant —i vivint— en català.
