114 anys, 300 litres d'orxata cada dia i cinc generacions: "No m'imagino el barri sense el Tio Che"

Barcelona

Gairebé al final de la Rambla del Poblenou sempre hi ha una llarga cua davant de dos grans finestrals. Què hi regalen? Res. Hi venen orxata, una orxata centenària que la família Iborra va començar a vendre per casualitat a la Barceloneta quan havien de marxar cap a l'Argentina l'any 1912. 114 anys després, aquesta venda improvitzada s'ha convertit en el simbòlic Tio Che, l'històrica orxateria del Poblenou, on El Balcó s'hi ha col·lat per conèixer la quarta i cinquena generació d'aquesta família orxatera i el seu dia a dia.

300 litres d'orxata

La Tere Moreno, quarta generació del Tio Che, espera asseguda en una taula xerrant amb els treballadors. Ella és la dona del bisnét del fundador de l'orxateria i porta més de 40 anys treballant-hi. Explica que en un dia venen entre 120 i 150 litres d'orxata, però un cap de setmana poden superar els 300. Tot i que també hi venen llet merengada, granisats i gelats, l'orxata segueix sent la reina del negoci. La xufa que utilizen ve directament d'Alboraia (València), lloc d'origen de la família, i per preparar-la el procés dura unes 24 hores: "Primer s'ha d'hidratar la xufa, després desinfectar-la i triturar-la". Quan ha acabat tot el procés, al Tio Che separen l'orxata en dos tipus, una que es quedarà al natural, i una altra on li afegiran sucre. Després, tothom pot demanar-la com vulgui, amb, sense, meitat i meitat o amb el percentatge que vulguin.

L'orxata podria conservar-se entre dos i tres dies, però no hi arriba, al Tio Che surt tota cada dia. Qui la compra són generalment "persones del barri", sobretot "generacions de pares que porten els seus fills i que van descobrir el Tio Che pel seu pare o avi". La Tere està orgullosa del component generacional que té el seu negoci on la família està davant i darrere el mostrador.

114 anys i cinc generacions

L'any 1912 en Joan Iborra i la seva dona Josefa van deixar Alacant per anar cap a l'Argentina. Mentre esperaven que marxés el vaixell, en Joan es va posar a fer orxata, una beguda que havia arribat al carrer Aribau amb La Valenciana però que al barri de la Barceloneta era desconeguda: "El besavi del meu marit sortia al carrer dient 'Che prova'", explica la Tere, "i tothom es preguntava què diu aquell tio? Che? I així es va quedar".

L'any 2025 l'orxateria va guanyar els premis Relleu + per la seva feina de traspàs generacional, una feina que "cada vegada és més fàcil quan entenem què necessita cada generació", ha apuntat la Irene Iborra, la més jove de les generacios Che. La Irene està encantada amb el negoci, tot i que quan va complir els 18 anys va intentar fugir-ne: "Vaig voler fer una diplomatura per no estar al negoci, però arran d'un càncer de la meva mare vaig entrar i m'hi vaig enamorar". Ara no pot pensar en fer una altra cosa ni en un Poblenou sense l'orxateria: "No m'imagino el barri sense el Tio Che". Ni la Tere ni la Irene es plantegen marxar del Poblenou, però tampoc obrir altres orxateries. No només per la feina que tenen cada dia, sino per la tradició familiar al barri: "Perdríem l'essència totalment".