Què ha passat amb el lavabo de la nau Orion a la missió Artemis II?
L'expedició durarà 10 dies i arribarà a la cara oculta de la Lluna dilluns al vespre
El coet Orion carregat amb l'Artemis II al moment del llançament al Centre Espacial Kennedy / CRISTOBAL HERRERA-ULASHKEVICH (EFE)
Barcelona
La missió Artemis II de la NASA, que marca la tornada a les proximitats de la Lluna després de més de mig segle, avança segons el previst. Els quatre astronautes, Christina Koch, Reid Wiseman, Jeremy Hansen i Victor J. Glover, han completat sense problemes les primeres 24 hores en òrbita abans de començar el trajecte cap al satèl·lit.
Durant aquesta primera jornada, s’han posat en pràctica les proves de maniobra de la nau Orion. Segons explica a l'Aquí Catalunya Joan Anton Català, divulgador científic i astrònom, no s’han detectat problemes greus. Es va registrar una breu pèrdua de connexió en un component menor. A més, la càrrega de combustible, que havia donat problemes amb l’Artemis I, es va seguir molt de prop. Tot i les preocupacions, la NASA va aconseguir llançar la nau sense afectar la seguretat.
Malgrat tot, Català assenyala un petit incident relacionat amb el lavabo de la nau: "En el seu primer ús, es va encendre una llum d’emergència indicant un error en un dels ventiladors", explica en aquesta conversa. L’astronauta Koch ho va comunicar immediatament a la NASA, i ràpidament ho van solucionar: es tractava d'un problema amb la ventilació del lavabo. Tot i això, en cas de fallada, la nau disposa d’unes bosses especials, tal com funcionava a les missions Apollo.
La missió, que té una durada de 10 dies, passarà pel costat ocult de la Lluna dilluns al vespre, i la nau assolirà una distància màxima d’uns 400.000 quilòmetres de la Terra, superant així el rècord establert per l’Apollo 13. A partir de dimarts, comença el viatge de tornada.
El divulgador explica que la dificultat per tornar a la Lluna no és tecnològica, sinó econòmica i de seguretat. Durant la primera expedició, el 1969, els Estats Units van destinar fins al 4% del pressupost nacional al programa Apollo, amb 400.000 persones implicades. A més, les condicions de treball eren prou precàries, fet que va provocar accidents mortals. Ara, la NASA busca instal·lar una base permanent al satèl·lit, un sistema de vols regulars entre la Terra i la Lluna de manera accessible per l’any 2028.
