Sense col de la Cerdanya no hi ha trinxat: els secrets de la cuina vegetariana del fra Valentí Serra

Barcelona

El Fra Valentí Serra de Manresa sosté la dita catalana que defensa que "menjar en excés desmenja", una frase feta que el sacerdot ha posat de subtítol al seu llibre Cuina vegetariana de sempre, de la Col·lecció de l'Ermità, d'Edicions Morera. L'ha presentat aquest matí a l'Aquí Catalunya, on ha predicat l'austeritat que practiquen a l'ordre dels caputxins a la qual pertany. Al principi de la conversa, ha explicat que per a esmorzar havia menjat un brou de verdures reescalfat.

El fra Valentí Serra defensa una cuina "amb identitat" i de temporada perquè "en cada moment de l'any, la naturalesa et dona el que necessites" i ha posat exemples: "Els llimoners estan plens de llimones, que vol dir que et donaran la vitamina C del teu organisme i és una fruita que t'ajudarà a superar les malalties".

I el mateix passa, segons el religiós, en temps de la primavera: "Començarà a florir el saüc. Aquelles aigües de saüc et purificaran el teu organisme i et prepararan per afrontar la primavera i l'estiu". A l'estiu, "el tomàquet que ens ha vingut d'Amèrica ha revolucionat la cuina catalana i l'agricultura i són "uns continguts vitamínics que eviten que el teu cos perdi les sals que necessiti".

El fra Valentí també defensa el quilòmetre zero i el "determinisme geogràfic", i ha explicat la particularitat del trinxat, originari de la Cerdanya. Segons ha dit, no és el mateix fer el trinxat amb una col de l'Horta de Barcelona que amb una procedent de la zona de la Cerdanya perquè "hi falta una cosa essencial, que són les glaçades de muntanya, que fan com un precuinat a la col. La deixen cuita d'una manera especial".

A més, hi ha hortalisses que són, segons el fra, "remeieres" i "sanitoses" perquè "l'hortalissa, més enllà dels elements vitamínics o mineralitzants que porta, algunes d'elles tenen components curatius i fins i tot algunes d'elles s'ha associat al nom d'un sant, que els dona com un prestigi especial". Per exemple, l'enciam de Sant Magí o el bròquil de Santa Teresa, ha esmentat.

També ha valorat els fesolets de Santa Pau perquè "són arrelats amb aquelles terres volcàniques que tenen un gust, una textura i una força que no tenen altres indrets". A la seva comarca al Bages, que antigament era un mar, les hortalisses "tenen uns principis actius molt més poderosos, perquè han nascut damunt d'aquella saladó fossilitzada d'un mar que els atorga a la planta una força especial".

Esmena a les mones d'ara

El sacerdot rebutja les mones modernes que les pastisseries van començar a fer "a finals del segle XIX". Segons el seu punt de vista, s'han anat reconvertint en mones a la mundanitat, que si futbolistes, que si dracs, que no tenen cap ni peus i que no formen part del que és la mona.

Sobre els pollets i les plomes, en canvi, admet que és "l'element que s'hi va posar més antic per decorar, perquè era una mona molt senzilla, amb aquests ous lligats amb la mateixa pasta per fixar-los i alguns clavaven algunes plomes".

La mona ja apareix esmentada al segle XX i era un tortell que, en forma d'obsequi, el padrí solia regalar el fillol fins que el confirmaven de la comunió "fins als 12 o 13 anys", i el tortell o pa de pessic "portava el nombre d'ous segons l'edat del nen".