Per què el petroli es mesura en barrils?
L'historiador Xavier Carmaniu recorda l'origen del barril de Brent i com es va consolidar el procés de producció i exportació
Per què el petroli es mesura en barrils?
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Arran del conflicte a l'Orient Mitjà i el bloqueig de l'Estret d'Ormuz anunciat per Trump, el barril de Brent torna a superar els 100 dòlars. Però per què s'utilitza aquesta unitat de mesura i des de quan? L'historiador i director del Tren de la Història, Xavier Carmaniu, explica que tot plegat arrenca molt abans del petroli, amb un estàndard de mesura britànic que acabaria marcant la indústria energètica mundial.
L'origen del barril
Carmaniu situa l'origen en l'època de Ricard III d'Anglaterra, quan es va voler ordenar el sistema de mides per comprar i vendre. Va fixar un barril estàndard de 42 galons, pensat sobretot per al vi, però que amb el temps també es va fer servir per a altres productes com la mantega, el sabó o el peix salat. Quan els britànics van colonitzar Amèrica del Nord, van portar-hi aquest sistema de mesures, que més endavant també s'aplicaria al petroli.
La història petroliera comença el 1859 a Titusville, Pennsilvània, amb la primera extracció de petroli d'Edwin Drake. En aquell moment, l'oli de balena era encara un combustible habitual, però el petroli va guanyar valor quan es va començar a refinar en querosè, que acabaria substituint-lo.
Del caos a l'estàndard
Segons explica Carmaniu, la distribució del cru es feia inicialment amb barrils de tota mena, cosa que generava confusió en preus i mides. Per això, el 1866 es va celebrar una primera reunió per establir que s'utilitzaria el barril de 42 galons per al petroli, una decisió pràctica "perquè era un model còmode i també el més gran que podia carregar un sol home" resumeix Carmaniu.
També remarca que "aquell sistema es va imposar perquè el transport era molt rudimentari i els barrils s'havien de carregar manualment, en carretes, vagons o fins i tot en transport fluvial".
Rockefeller i el color blau
L'estandardització també va arribar per l'empenta empresarial. El 1870, John D.Rockefeller, propietari de la companyia Standard Oil, va veure que fabricar els seus propis barrils li permetia retallar costos. Per identificar-los, els va pintar de color blau, i aquell to va acabar quedant associat al petroli.
Encara avui, la mesura continua viva perquè el 1882 el Servei Geològic i l'Oficina de Mines dels Estats Units van mantenir aquest patró. En termes actuals, 42 galons equivalen a 158,99 litres, una conversió que ajuda a entendre per què aquest vell estàndard continua present en la indústria actual.
Un llegat que perdura
La història del barril de Brent mostra com una mesura nascuda per ordenar el comerç del vi va acabar convertint-se en la unitat de referència del petroli. Una evolució que explica fins a quin punt les decisions pràctiques del passat encara condicionen com mesurem l'energia i com se'n parla als mercats actualment.
