Rebre un trasplantament de medul·la: "Cèl·lules joves han vingut a reflorir un jardí que s'estava pansint"

Barcelona

Rebre un trasplantament de medul·la òssia implica convertir-se en una persona quimera. Un concepte que fa referència a tenir en un mateix organisme, cèl·lules, i per tant ADN, de dues persones diferents: el receptor de la medul·la i el donant. És un procés que va passar el Willy Ormaetxea, i que després de recuperar-se, ha volgut recopilar en un llargmetratge. Quimera explica deu històries de persones trasplantades.

A El Balcó, el Willy ha vingut a explicar la seva experiència, juntament amb l'Ana Luis, una de les protagonistes del documental. Quan tenia 43 anys i estava al tercer trimestre d'embaràs de la seva filla Paula, va rebre el diagnòstic de leucèmia limfoblàstica aguda. Així, abans de rebre el trasplantament, va parir. L'Ana ha confessat que la va impactar saber que el seu donant tenia tan sols vint anys. Tot i la dificultat del procés, ha explicat que va passar per tants tractaments que el trasplantament va acabar sent "la carta guanyadora". Ara, treu pit de tenir "un Ferrari de medul·la", i ha resumit el procès del trasplantament com "cèl·lules joves que han vingut a reflorir un jardí que s'estava pansint".

El Willy, a qui van diagnosticar un limfoma de Hodgkin el 2018, ha parlat del seu donant, a qui anomena Hans, un nom fictici, perquè només sap la seva nacionalitat i la data de naixement. El director de Quimera ha volgut emfatitzar que el trasplantament "no és un episodi fàcil" i sovint "una de les últimes alternatives a altres tractaments". Tot i la por que genera, ha reiterat que cal "confiar en l'equip mèdic" i tirar endavant per poder curar-se.

Quimera centra el relat en la relació inexistent entre el donant i el trasplantat. Cap dels dos sap qui és l'altre, i en el cas del donant, si el receptor ha pogut sobreviure. Per tal de fer possible l'execució del llargmetratge, s'ha posat en marxa un procés de micromecenatge.