Teràpia familiar intensiva abans de separar un menor dels seus pares: la prova pilot que el Govern vol convertir en norma

Barcelona

El Govern vol que abans de fer un desemparament —separar un menor d'edat de la seva unitat familiar— tant els progenitors com la criatura facin teràpia familiar intensiva, de manera simultània entre els adults i els infants, amb suport domiciliari per part d'educadors, pedagogs i psicòlegs. Segons pot avançar SER Catalunya, des de la conselleria de Drets Socials confien que aquest procés pot ser una alternativa per evitar que milers d'infants creixin en centres de menors.

El sistema ja ha començat en una prova pilot del projecte Llars Segures, que ha liderat l'ONG Save The Children a Terrassa i Sabadell, i que està donant tan bons resultats que el Govern vol fer-lo extensiu a totes les situacions de risc greu de separació d'un infant del seu nucli familiar.

"Estem revisant tots els models de treball dels Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA), que no es revisaven des de 2010", ha explicat Josep Muñoz Luque, director de la Direcció Dirección General de Prevención y Protección a la Infancia (DGPPIA), l'organisme que va sortir de la refundació de la DGAIA, en unes jornades protecció a la infància organitzades pel Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.

D'aquest provés de revisió n'han sortit deu reformes del procés de desemparament que la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, anunciarà aquest dimarts en les mateixes jornades. "Hem d'intentar que arribi el menor nombre de casos als EAIA", ha asseverat Muñoz Luque, que assegura que el segon objectiu del Departament és que "dels casos que hi arribin, acabin en desamparament el menor número possible de casos".

Canvis per evitar separacions familiars

El director de la DGPPIA confia que aquesta prova pilot, financiada amb fons europeus, els doni "les pistes sobre cap a on hem d'anar quan parlem de prevenció" i assegura que aquest sistema és el que han "d'escalar al conjunt del territori". Per tal de seguir en aquesta línia, la DGPPIA també unificarà els criteris de risc a tota Catalunya per valorar la situació d'un infant.

Una altra prova pilot en la que el Departament veu un camí a seguir és l'anomenada 'Famílies Resilients', impulsat per INTRESS a Reus i Sant Boi de Llobregat. En aquest cas, els professionals treballen per anticipar-se a situacions de risc pels serveis socials. "Intervenim de manera intensiva amb les famílies amb suport domiciliari per actuar i evitar que el cas arribi a l'EAIA", explica Muñoz Luque.

Fonts de Drets Socials asseguren que el sistema de protecció a la infància "es troba immers en un procés de transformació profunda" i que s'està fent amb l'objectiu de posar l'infant al centre de totes les actuacions i processos.

Més de 5.000 nens en centres de menors: "La manca d'educadors és un problema greu"

Actualment a Catalunya, en dades del mes de febrer de 2026, hi havia 8.724 menors d'edat sota tutela o protecció de la Generalitat. Si a la xifra sumem els joves extutelats que segueixen sota el radar de l'Administració, els joves amb algun tipus de protecció s'eleven als més de 15.000, segons la DGPPIA. Dels menors, més de la meitat —5.220 infants—viuen en centres de menors, el 80% externalitzats, on les condicions laborals són precàries.

"No pot ser que un educador hagi d'estar pendent de 10 nens, cadascú amb necessitats diferents. En una casa no trobaràs un pare i 10 nens que requereixen una atenció especialitzada", lamenta Bintou Jawara, una jove que ha passat 12 anys en centres de menors, on va entrar amb sis anys. A més, la precarietat del sector, que provoca canvis constants a la plantilla, incrementa la desconfiança dels infants. "És molt difícil confiar en una persona que potser només dura sis mesos en un centre de menors. Sents que creixes en un entorn insegur i aquesta desconfiança s'arrossega tota la vida", afegeix Jawara.

"La manca d'educadors és un problema greu", afegeix la Gisela Gómez, una jove lleidetana extutelada. "Els caps de setmana hi havia un únic educador al centre i, si algun dels nens havia d'anar a un partit de futbol i ell l'havia d'acompanyar, ens quedavem sovint sols al centre en un poble de 1.000 habitants i si et passava alguna cosa havies d'esperar hores que tornés l'educador perquè no hi havia prou recursos", explica.

Més de 100 nadons tutelats: la meitat en centres de menors

Al març d'aquest any, la DGPPIA tutelava 260 infants de menys de sis anys. D'aquests, 110 tenen menys de tres anys. En concret, la Generalitat té la custòdia de 33 nadons acabats de néixer; 34 d'un any; 43, de dos anys, o 38, de tres anys. La Conselleria admet que qualsevol infant de menys de sis anys hauria de créixer en una família: "Si no han d'estar amb la seva per la raó que sigui, els hem de donar una alternativa a un centre de menors", afirma Elena Lledós, directora de l'Institut Català d'Acolliment i Adopció (ICAA).

Malauradament, la manca de families acollidores ho impedeix. "Més d'un 60% d'aquests infants no haurien d'estar en aquests centres si puguéssim tenir families acollidores", lamenta Lledós. I és que a l'actualitat hi ha 874 famílies en el sistema d'acollida, però només prop d'unes 90 disposades a fer una acollida d'urgència. "Podem semblar moltes o poques, però no són suficients", assevera.