100 anys amb la ràdio: 1926, Toresky, la primera estrella de la ràdio
L'historiador Xavier Carmaniu presenta 100 històries que han sonat a la ràdio i que han tingut un paper destacat en la vida del nostre país
1926, Toresky, la primera estrella de la ràdio
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El 1926 va ser notícia la proclamació d’Hiro Hito com a nou emperador del Japó. La invasió de Nicaragua per part dels Estats Units, per protegir els seus interessos econòmics en aquell país centre-americà. La detenció de Francesc Macià i la resta d’implicats en el Complot de Prats de Molló, que volia derrocar la dictadura de Primo de Rivera i proclamar la República Catalana. La mort d’Antoni Gaudí arran de les ferides causades per un tramvia que l’havia atropellat. I també va ser notícia la fundació de la Societat Catalana de Pediatria.
Des de finals del segle XIX hi havia una creixent preocupació per la salut de les criatures, que van anar guanyant més protagonisme a la societat a mesura que les condicions materials de les famílies va millorar.
L’atenció a les criatures també es percep a la programació de Ràdio Barcelona, on el seu primer locutor estrella, Toresky, feia programes infantils acompanyat del seu ninot “Míliu”.
El nom real de Toresky era Josep Torres Vilalta, i després d’haver passat uns anys a l’Amèrica del Sud fent de transformista i ventríloc, es va convertir en el referent de Ràdio Barcelona gràcies als enginyosos diàlegs que mantenia amb en Míliu.
Un dels secrets de l’èxit era la voluntat d’implicar l’audiència, ja que la mainada que l’escoltava des de casa, podia enviar redaccions perquè les llegís durant el programa. En Toresky i en Míliu es van fer tan populars que van arribar a enregistrar discos que han preservat la seva veu i les seves històries.
De fet a les pàgines de la premsa dels anys 20 és habitual trobar informacions del programes de la Ràdio on participava Toresky al costat de cròniques de les trobades científiques organitzades per la Societat Catalana de Pediatria.
Una bona prova de com cada vegada hi havia més interès per la salut i el benestar dels més petits de la casa, que també escoltaven la ràdio i ja no ho deixarien de fer quan fossin grans.
100 anys amb la ràdio a Catalunya
