100 anys amb la ràdio: 1948, Alexander Fleming visita Barcelona

Barcelona

Aquell 1948 va començar amb la notícia de l’assassinat del líder del moviment independentista indi Mahatma Gandhi, a mans d’extremistes hindús. També va ser l’any en què Sud-Àfrica va instaurar el sistema de segregació racial conegut com “apartheid”. El de la fundació de l’estat d’Israel a l’antic protectorat britànic de Palestina. I el de la posada en marxa de l’Organització Mundial de la Salut, l’agència de l’ONU dedicada a la promoció de la salut pública. Un fet que va coincidir amb la visita a Barcelona d’un dels metges més famosos de la història: Alexander Fleming.

20 anys enrere, aquell metge havia decidit observar al microscopi uns cultius que se li havien florit al seu desordenat laboratori, i gràcies a això va identificar un fong que eliminava els bacteris. Era el descobriment de la penicilina, una troballa revolucionària que posava fi a moltes malalties infeccioses.

Tot i això no va ser fins amb la 2ª Guerra Mundial que es va desenvolupar el potencial de la penicilina i, de fet, aquesta és una de les raons que expliquen la victòria Aliada al conflicte.

Just al final de la guerra, el 1945, es va concedir el Premi Nobel a Fleming, que a més no va patentar la síntesi química de la penicilina perquè tothom la pogués fer servir. Aquella figura mundial era convidada a tot arreu, i el 1948 va acceptar la invitació de l’ajuntament de Barcelona gestionada pel doctor Lluís Trias de Bes, que era el director de l’Hospital Municipal d’infecciosos.

Fleming va ser a la ciutat des del 26 de maig fins el 8 juny per pronunciar 5 conferències i rebre diversos reconeixements. Les cròniques de l’època expliquen que a tot arreu era rebut amb aplaudiments, fins i tot al passejar amb la seva esposa per la Rambla, on la gent s’aixecava per ovacionar-lo. És fàcil pensar que la premsa exagerava l’entusiasme popular, però tenim la sort que a l’arxiu de la Ràdio es conserven les declaracions de Fleming en persona.

Fleming explicava que havia estat rebut per les principals autoritats i que l’havien tractat a cos de rei, de la mateixa manera que passava en altres ciutats. Però el que no havia experimentat enlloc més eren les demostracions espontànies d’efecte, que assegurava que no oblidaria mai.

Barcelona tampoc no el va oblidar i va dedicar un carrer i uns jardins a aquest metge que, amb el seu descobriment, va ajudar a salvar tantes i tantes vides.

100 anys de ràdio a Catalunya

Ampliar

Cerrar