Adelina Castillejo: “Els pòdcasts em fan gràcia, són programes de ràdio gravats”

Barcelona

Dues veus de Ràdio Barcelona, una icònica dels anys 80 i 90 i l’altra actual, han conversat sobre el mitjà i la feina de periodista, sobretot si ets dona i si ets jove.

Adelina Castillejo ha estat una de les veus més populars de Ràdio Barcelona. Ara ja no fa ràdio, però la consumeix a totes hores, “ho escolto tot per poder opinar”. Castillejo va començar la seva carrera a Ràdio Sabadell, va passar per Ràdio Miramar, per Ràdio Espanya de Barcelona i després va acabar a Ràdio Barcelona.

Ella explica que va començar repicant teletips. En aquell moment la gent jove es preparava per pràcticament tot “i jo he fet de tot menys esports, però si que he fet entrevistes amb esportistes”. Informatius no era el que més li agradava, “m’interessa escoltar la informació, però m’agrada molt més el món de la cultura i el de les persones i tot el que els envolta, i he tingut la sort de poder dedicar-m'hi”.

Adelina Castillejo: “Estic en contra de la generació tap”

“Crec que és molt important que tant els més joves com els més grans es relacionin i es complementin” diu l’Adelina i ha afegit que “treballar amb persones de diferents edats fa que cadascú pot aportar una riquesa diferent”.

Sobre la generació tap, la periodista ha deixat clar que està en contra i ha explicat que quan treballava a Catalunya Ràdio li van oferir continuar fent ràdio o dirigir la secció de Catalunya Cultura “jo vaig decidir triar l’opció més difícil. Vaig intentar donar oportunitats als joves que estaven sota la meva tutela i no em vaig considerar tap, em vaig considerar plataforma de moltes carreres de veus que escolteu avui en dia en diferents emissores, com ara Francesc Cano, Estel Batet, l’Eva Compte...”

Sobre la mateixa qüestió, Marina Fernàndez apunta que “els joves d’ara es creuen que ho han inventat tot”, però creu que “sense la seva energia la cosa quedaria estancada”. Adelina ha afegit que “a la gent jove se l’ha d’acompanyar, no se la pot apartar ni criticar”. I ella creu que són molt importants les decisions de les empreses i la línia que volen agafar “la gent jove sap les coses actuals i els més grans saben les coses d’abans”.

Ampliar

Cerrar

"Treballar amb persones de diferents edats fa que cadascú aporti una riquesa diferent"

Castillejo apunta que "hi ha una falta d'interès per la cultura". Explica que en el moment social en què ella era jove, "tenir cultura era un plus i la cultura podia ser un esglaó social i en aquests moments sembla que la cultura no té tant valor. Tot ha de ser improvisat i espontani" A més a més, la periodista ha parlat també de la importància dels oients i del respecte que ha de tenir qui parla a través de les ones amb la persona que t'està escoltant a casa. "No crec que per tenir la veu més bonica arribis a més, hi ha gent que no té una veu bonica i hi arriba igual", explica referint-se als comunicadors. Sobre aquesta qüestió, Marina Fernàndez ha afegit que "el o la periodista no és només la veu, és també el seu cervell, les preguntes que fa al llarg de la seva carrera i la cultura que té". Sobre els entrevistats, Castillejo explica que "les persones que tenen un gran fons intel·lectual i personal són senzilles i normals, i tenen interès a divulgar el que volen explicar, però altres persones que no tenen un nom destacat són també importants perquè comparteixen els seus coneixements de manera generosa".

L’ego dels periodistes

“A mi em reconeixien pel carrer per la veu, no de vista, perquè abans no hi havia tanta imatge”, explica l’Adelina, mentre la Marina afegeix que “si una cosa té la ràdio i altres mitjans de comunicació és que alimenten l’ego dels periodistes” i li ha preguntat a Castillejo com gestionava ella l’ego. La seva resposta ha estat clara, “abans de ser personalitat s’ha de ser persona”, una frase que sempre deia el seu marit.

El periodisme és una professió molt permeable i pateix intrusisme laboral. “Crec que és molt important la formació, la preparació i ser persona, però en tots moments sempre hi ha hagut intrusisme, qualsevol pot arribar a fer segons què”.

“Els pòdcasts em fan gràcia, són programes de ràdio gravats”

En la part final de la conversa, Castillejo ha posat el focus en la importància de crear clima a l’hora d’entrevistar a algú i ha posat d’exemple el programa de SER Catalunya Llapis de Memòria, presentat per Òscar Moré “aconsegueix crear un clima especial amb l’entrevistat”.

Tanmateix, la periodista ha afegit que “avui en dia es parla molt malament i hi ha poca comprensió lectora i poc interès per saber”. En aquesta qüestió, Castillejo creu que els mitjans de comunicació tenen una part de culpa “perquè una cosa sigui divertida no ha de ser necessàriament grollera i vulgar”.

Adelina Castillejo va ser una pionera en el món del feminisme, ella feina un programa a Ràdio Barcelona només amb dones “hi havia gent que no ho entenia” i afegeix “prou complicat ho continuem tenint les dones per a estar dividides”.

Castillejo va ser mare amb 38 anys i ha confessat que la professió va tenir-hi molt a veure “no tenia horari, treballava sempre i això et condiciona perquè no tens temps”. També ha explicat una anècdota familiar “he tingut a la meva filla de 10 anys ‘treballant de documentalista’ perquè als estius jo treballava i ella m’ajudava i la tenia entretinguda, era la manera de conciliar”. Per acabar, ha deixat clar que “no faria un pòdcast faria alguna cosa de ràdio, però no es pot ser tap”.