100 anys amb la ràdio: 1979, llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia

Barcelona

Aquell 1979 va ser notícia l’inici de la invasió de l’Afganistan per part de la Unió Soviètica. La proclamació de la República Islàmica a l’Iran, i l’arribada a la presidència de l’Iraq de Saddam Hussein.

Mentrestant a Espanya se celebraven les primeres eleccions municipals democràtiques des de la Segona República i a Catalunya s’aprovava l’Estatut d’Autonomia.

Amb la mort del dictador, a Catalunya es va començar a reivindicar la recuperació de l’autonomia dels anys republicans. No va ser un camí fàcil perquè a determinats sectors Espanya hi havia moltes reticències. Tot i això, les grans manifestacions dels 11 de setembre de Sant Boi i Barcelona, van fer evident que calia oferir una opció d’encaix de Catalunya en aquella nova monarquia parlamentària, que s’estava construint aprofitant els fonaments del règim franquista.

Així, una vegada es va aprovar la Constitució del 78, un grup de diputats i senadors representants de l’electorat català, van formar la comissió encarregada d’elaborar un avantprojecte d’Estatut, que es va presentar en una solemne sessió al Parlament presidida per Tarradellas. Tots els presents van votar aprovar-lo excepte el senador Lluís Maria Xirinacs, que es va abstenir per què advertia que el nou règim autonòmic no resoldria la tensió política entre Catalunya i Espanya, cosa que ja es va veure ben aviat, quan el Congrés dels diputats va retallar el text estatutari.

Tot i els retocs efectuats per la cambra espanyola, l’electorat català el va acceptar manera incontestable amb un referèndum que va comptar amb el 60% de participació, i on el “sí” es va endur el 88% dels vots. Catalunya tornava a tenir Estatut, el següent pas era la convocatòria d’eleccions al Parlament el 1980. Uns comicis que iniciarien una nova etapa de la nostra història.