Pau rural

Bon dia.

Un conegut va comprar una casa de poble prop d'Alcoi amb la intenció de fugir i descansar del ritme estressat de la seua vida diària, pròpia d'una persona amb una intensa activitat professional. Sospirava per poder llegir en pau, sentir trinar dels pardalets, els miau miaus dels gats, escoltar música, practicar algunes postures de ioga i dedicar un temps cada cap de setmana a la meditació transcendental, la qual va descobrir durant un viatge al Tibet, veges tu, com si no hi haguera ací a Alcoi coses transcendents per meditar, pua... un cabàs. I sobretot el silenci.

Un silenci que no és possible trobar a la ciutat. Però al poc d'estrenar la casa un nouvingut aficionat al bricolatge va comprar la casa del costat com a segona vivenda, i la va convertir en una serraria, i pel que em conta el damnificat, és preferible tindre un veí trompetista. Ja vos ho dic.

Diu que es passa tot el cap de setmana llimant, polint, fregant, serrant, dissabte i diumenge, tot el sant dia, amb màquines elèctriques que fan un soroll infernal, agut, penetrant, continu... Així que ni lectura, ni música, ni ioga ni meditació transcendental, perquè amb tant estacar claus i tanta serra bramant tot el dia ni pot meditar ni molt menys transcendir.

Crec que s'ha tirat a la beguda, el conegut éste, dic; mentre jo em feia un bombonet ell es va xuclar un carajillo de conyac i un Biri Biri. Té un tic a l'ull que a vegades se li accelera i quan apurava el Biri Biri em va dir que ara, en lloc de fer meditació transcendental planeja matar-lo, perquè diu que planejar un crim no és cap delicte. I assegura que disposa ja de diferents possibilitats per a perpetrar l'assassinat perfecte.

No sé què em va dir del torn de fuster que té el veí apretant-li no sé què, i sonava horrible.Jo li vaig dir que, si no recorde malament, excepte el crim de Manolo, el del túnel del Preventori, jo no tenia notícies de cap crim perfecte. I ell em va respondre que sí, que ja sabia ell que perfectes, perfectes... no hi havia molts. "Per això només ho planege", va dir. I bo, tu, jo em vaig quedar un poc més tranquil.