Alcoi, 575 anys de vila reial

Fa justament 575 anys, el 16 de maig de 1447, el rei Alfons el Magnànim atorga un privilegi a la vila d’Alcoi pel qual declarava que mai més no seria alienada del Reial Patrimoni.

Per què va passar açò?

Doncs, perquè pràcticament des de la seua fundació Alcoi havia anat passant d’unes mans a d’altres com una propietat feudal. Recordeu que en Roger de Llúria va ser el primer senyor feudal d’Alcoi pocs anys després que Jaume I aprovara la seua fundació.

La vila va passar successivament als descendents d’en Roger fins que en 1359 la tercera muller del rei Pere el Cerimoniós, Elionor de Sicília, la va comprar. Quan aquesta mor, Alcoi i la resta de propietats seues passen al seu segon fill, l’infant Martí. Com que anys després el seu germà i rei de la Corona d’Aragó, Joan I, mor, Martí, senyor d’Alcoi, serà nomenat rei.

Per altra banda, pel testament de Margarida de Llúria, Alcoi també era part del senyoriu feudal de les clarisses de Xàtiva. En concret, aquest domini suposava la tercera part de la renda feudal d’Alcoi i l’obligació de prestar, cada tres anys, homenatge i jurament de fidelitat a la nova abadessa del convent.

Martí, mentrestant, com que necessitava diners, va traspassar temporalment la vila d’Alcoi a dos mercaders de Barcelona. Quan en 1409 torna Alcoi a les seues mans, el rei Martí lliura la vila al seu net Frederic d’Aragó, fill natural del príncep Martí el Jove.

En a penes dos anys moren el príncep i el mateix rei, i la Corona d’Aragó es queda sense monarca. Un dels aspirants és el jove Frederic, comte de Luna i senyor d’Alcoi. Però la seua candidatura no prospera davant el candidat dels Trastàmares castellans.

Això fa que Frederic visca sempre en constant disputa amb la nova casa reial, fins que en 1430 el rei Alfons el Magnànim el declara traïdor i ordena que totes les seues possessions passen a la Corona, entre elles Alcoi.

Per això, el 16 de maig de 1447 el Magnànim promet als alcoians que seran sempre propietat reial. I ho firma des de la ciutat italiana de Tívoli. Des d’aquest moment Alcoi tindrà veu i vot a les Corts valencianes i per sempre serà considerada vila reial.

Tot i això, no vol dir que la integritat del municipi continuara tranquil·la en els anys següents.

Així, el germà i successor del Magnànim, Joan II, per la necessitat de diners a causa de la guerra contra els catalans, va vendre Barxell i Xirillent saltant-se el privilegi de 1447. Lògicament els alcoians van protestar i van tractar de convéncer al rei de la il·legalitat de l’acte. Després d’alguns anys de protestes i de recursos judicials, el rei va reconéixer la no validesa del seu acte però exigia als alcoians que ells pagaren el deute per Barxell i Xirillent. Els alcoians van pagar aquesta quantitat perquè consideraven que les rendes que obtenien de les dues partides eren vitals per a les finances de la vila.

I així va transcórrer Alcoi sense més canvis de titularitat fins a l’extinció dels senyorius amb les Corts de Cadis.

I també per això Alcoi li dedica a Alfons el Magnànim un carrer al barri de Santa Rosa.