La nova adoració

En el moment de la història recent que estem vivint, amb tants tocs apocalíptics que no cal recordar ara, sembla que el món necessita nous herois als quals rebre amb els braços oberts.

La societat necessita adorar, potser per a compensar el verí i toxicitat que desprén moltes vegades de l’esport nacional del xafardeig i la crítica, amb o sense arguments, és igual...

Des de les pistes de tenis de Villena, el jove murcià Carlos Alcaraz és un bon exemple de nova adoració col·lectiva que ve per a quedar-se i rellevar el rei Nadal, que promet ser emèrit de la raqueta per a sempre.

Molt lluent va ser el triomf de Chanel dissabte en Eurovisió, que va trencar la polarització pàtria en què vivim immersos sota els mantres dels discursos polítics. Als de Tanxugueiras se’ls va quedar la boca xicoteta amb un treball ben fet que fa tornar la il·lusió perduda de la Champions de la cançó. Ahir Chanel era vilipendiada i hui és adorada perquè així som a la plaça del poble. Ara insultem per a desfogar i exorcitzar les misèries de la quotidianitat a través del haterisme i ara exaltem l’èxit i la fama d’un ídol que arribarà lluny. Que la vida és així, contrastos, que dels 12 punts als 1 no hi ha res. Que passeu un bon dia!