Gaudim la vida

Hui volia parlar de l'Emèrit que torna casa entre aplaudiments, com si res haguera passat, o de qui ens diu tontos als quals hem de pagar la llum a preu d'or i es queda tan ample i sap que pot fer-ho, perquè portem mesos i mesos pagant mes i mes car el que ell comercialitza, o d'un homenet que en ple segle 21 li dona per tirar bombes i enviar tancs als seus veïns, amb centenars de morts i milers de desplaçats, o d'aquells que en els moments mes duros de la pandèmia es dedicaven a vendre una cosa tan necessària com les màscares per a enriquir-se, mentre tantes i tantes persones feien donacions del que tenien a casa o fins i tot les confeccionaven, o d'aquells que signen acords milionaris per a jugar la Supercopa … i no pararia de continuar nomenant personatges que podrien ser els protagonistes d'una de les pitjors versions un serial turc.

Però no vull perdre més el temps, vull viure... gaudir de la vida, de la gent... Fa un any estava en un llit d'un hospital i això et fa reflexionar i veure el que de veritat val la pena, aquest cap de setmana he celebrat la vida de dues persones importants per a mi, he estat amb la meua família, amb els meus amics, he vist ballar per la igualtat i perquè respecten l'amor, siga a qui siga, he vist teatre pels carrers de la nostra ciutat, processons per a reforçar la fe dels creients.... en la vida passen moltes coses boniques... Aprenguem a viure, només tenim una vida i cal gaudir-la.