Ucraïna i Rússia

Ja fa més de tres mesos de la invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus. Tres mesos de guerra, mort, desolació, famílies dividides i un país que resisteix admirablement però que el desgast i la destrucció són massa elevats.

He intentat documentar-me i conèixer una mica més aquestes dues nacions, més bé, conèixer les peculiaritats ucraïneses perquè el nom de Rússia (i jo encara sóc de l’època en què existia la URSS) ho aclapara tot i ho confon. M’interessa sobretot des de l’aspecte cultural, en realitat, literari. Així que he agafat el Curso de Literatura Rusa de Vladimir Nabokov, que més enllà de ser conegut com l’autor de Lolita, va ser professor de literatura europea en universitats americanes i ens ha llegat uns assaigs d’interpretació literària extraordinaris, inclús del Quijote.

El primer que crida l’atenció és que no fa una distinció entre les diferents “nacionalitats” que convivien dins de la gran Rússia, ni en època dels tsars ni en la URSS, tots són autors de llengua o d’escriptura russòfons. Crida l’atenció també que no hi ha una autèntica eclosió literària fins el XIX amb figures tan importants, sobretot pel que fa a la narrativa com Aleksandr Puixkin, Nicolai Gogol, Fiodor Dostoievski, Anton Txéjov, Ivan Turgueniev, Màxim Gorki que és on es queda el Curs de Nabokov. Hauríem de completar el llistat amb autors de l’era soviètica, la major part dissidents. En canvi la literatura en llengua ucraïnesa és un fet actual, després de la creació de l’estat el 1991 han sorgit autors i veus crítiques amb el conflicte rus-ucraïnés però realment, desconec aquesta literatura. Segons algunes teories lingüístiques ambdós llengües provenen de l’antic eslau oriental si bé des del segle XVII l’ucraïnés va patir una llarga decadència i més encara en l’època de l’Imperi rus es va perseguir i prohibir.

Però no sempre ha estat així. L’origen de les actuals nacions de l’Europa més Oriental es produeix en el segle IX precisament a Kiev, amb la unificació de diferents tribus i la fundació del Rus de Kiev, a partir del qual comença a desenvolupar-se l’escriptura en ciríl·lic (adaptació a l’eslau de l’alfabet grec) i diferents manifestacions literàries de caràcter religiós. Val a dir també que la tradició oral eslava es extraordinàriament fèrtil i es manifesta en contes, narracions populars de caràcter meravellós que han estat objecte de nombrosos estudis i interpretacions que han estat la base de posteriors treballs de teoria literària.

Una vegada més es reprodueix la història d’ una cultura de grans dimensions i imperialista que sotmet una altra, un poble que va ser l’origen de l’actual conjunt d’estats de l’europa oriental i per això s’ha vist sotmès, menyspreat culturalment i invadit.

Per últim, com una anècdota, recordar que en els anys 90 es va traduir al rus el nostre Tirant lo Blanc si bé l’emperadriu Caterina la Gran ja el llegia en francés en el segle XVIII.