L'estiu

El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius.

1 de juny. El temps passa impecable, imparable. És juny el mes de les fogueres de Sant Joan, cau la calor, arriba l'estiu. Comença el compte enrere per a la ciutat, Alcoi començarà lentament a perdre el pols, a perdre nervi.

Acaba el col·legi, obrin les piscines, s'apaga l’activitat cultural, comença a enyorar-se la brisa de la mar, l'ombra del pi, molesta l'asfalt.

A poc a poc el cap de setmana converteix Alcoi en una ciutat fantasma, de nit s'omplin les terrasses, acaba la lliga, arriba el Tour de França, la becadeta, l'orxata, l'aigua llimó.

El cos demana una parada. Deixar el telèfon, els guasaps, el Twitter o el Facebook.

A la vora de la mar, baix d'una carrasca passa la vida.

Com canta Zoo, les primaveres demanen vida, l'estiu arriba.

El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius