Ens toca gaudir

Açò de clavar-se ja de ple en el mes de juny dona, perquè no dir-ho, certa alegria. Sí, perquè juny ja te el regust d’estiu. I açò sempre be acompanyat de certa patina de optimisme. I es bo; molt bo. Molt mes aquest any que, amb la sensació de haver superat la pandèmia -creuem els dits-; amb la sensació d’haver passat un hivern sense primavera a on tot va ser pluja y més pluja; amb la sensació de que el món estava boig, amb la guerra d’Ucraïna i tensions a tot arreu... tots necessitem fer això que popularment diem un ‘kit kat’ i respirar. I fer-ho, per recarregar energies, perquè ja hi sabem que el carrusel del despropòsit mundial no ens donarà massa alè.

Ja es veu, de fet, que els vaivens de la economia van a marejar-nos prou, en lo global i també en lo híper local, perquè si el preu del pa puja a Paris però també a Alcoi; si falten matèries primes allí, també ací. I ja es veu també que estem en el compte enrere electoral, perquè hi ha cita amb el fet democràtic de votar a maig de 2023, i hi ha tants nervis entre els que volen manar que va a fer-se tensa i pesada una campanya que ha començat i estem a onze mesos de votar.

Es un juny especial per moltes coses. I amb ell, començarà un estiu on esclataran les moltes ganes de viure que portaven dins. I que, si o sí, hauran de ser ben controlades. Tocarà, sense cap tipus de dubte, gaudir a tots. Sí, eixa es la noticia. Ens tocarà en res gaudir amb cap, coherència i respectant a tots. Ara fem l’últim esforç, l’examen final, la espenta al treball i a nivell moral... perquè, sí o sí, al estiu hem de deixar esclatar la vida. Per que l’única manera de entendre-la es menjant-se-la. Això si, poc o poc. I amb cap, no acabem en indigestió.