Més greuges comparatius per als valencians

Més greuges comparatius per als valencians. Pel que fa a la cultura i a l’economia.

Comencen per la cultura. Anava jo devanit a veure Alcarràs, rodada en la llengua que escric esta columna.

Sorpresa. Estava subtitulada al castellà. Clar. Per si de cas jo, valenciano parlant de tota la vida no l’entenia.

El cas es que quan vaig a veure pel·lícules en castellà no les subtitulen en valencià. Clar. Perquè tinc el deure de saber castellà.

I als pocs dies vaig anar a veure Toscana, la de Pau Durà. Amb tan mala sort que em vaig clavar en la sessió en castellà.

Després vaig mirar la pàgina web del cine. Per cada cinc sessions en castellà, dos en valencià.

Perquè sí. Perquè a les dos llengües les tracten igual.

Ara el greuge econòmic. Un altre greuge econòmic.

El govern espanyol ha executat al País Valencià el 42,3 per cent del pressupost. En canvi, a Madrid, l’executat ha sigut del 184 per cent, a Castella La Manxa del 119 i a La Rioja del 118, per nomenar algunes autonomies.

Es a dir, que tenim els pressupostos més grans de la història –o això diuen els que ens governen- però a l’hora de la veritat ens quedem amb menys inversions en sanitat, educació, serveis socials, infraestructures.

Perquè el que realment val és l’executat, no el pressupostat.

Com sempre, els valencians a la cua. Com sempre ens prenen el pel.