La normalitat festera

Fa ja més d'un mes que es van celebrar les nostres Festes de Moros i Cristians, un esdeveniment més esperat que mai després de dos anys d'absència per culpa de la pandèmia. I més enllà de l'espectacularitat dels boatos, l'assistència massiva als actes i l'emoció del retrobament amb les nostres tradicions, va haver-hi un element que potser va passar desapercebut, com és la participació de les dones en esquadres i tot tipus d'actes que fins fa ben poc estaven reservats en exclusiva per als homes.

I és aquest punt, precisament, el que més crida l'atenció: la normalitat. Qui anava a pensar que després de tantes discussions i crides a esquinçar-se les vestidures, transcorreguts pocs anys la integració haja sigut assimilada per tot el món sense que s'haja obert la terra sota els nostres peus ni el Barranc del Cint s'haja ensorrat.

I ve això a conte arran de la recent elecció de dues dones, per primera vegada, per al cos de majorals. María del Carmen Aznar Blanquer i Paloma Matarredona Raduán han fet així un nou pas en aquest procés, també en l'àmbit directiu de l'Associació de Sant Jordi.

Tot, per tant, són bones notícies, encara que queda camí per recórrer. El deute pendent, potser, és la que es té encara amb Nuria Martínez, qui, contra vent i marea, es va convertir en pionera a l'hora de reivindicar els drets de la dona en la Festa i que, encara avui, no ha pogut gaudir en plenitud d'aquesta, per culpa d'unes normes que van ser concebudes per a posar totes les traves possibles a la integració femenina.