Superwoman

Bon dia. La xica estava allà, tota sola, darrere del llarg mostrador que hi ha a l’immens hall del local del cinema atenent a tot i a tots visiblement agobiada, perquè encara que ella és una xica superwoman, havia de vendre les entrades de les diferents sales de projecció, omplir gots de coca cola, puar les roses que la gent li demanava en pots de distints tamanys, cobrar les gominoles a la xiqueta, fer-li el descompte al jubilat que ha recordat després de pagar que estava jubilat i reclamava la rebaixa, cobrar les roses, cobrar la coca cola, targeta o efectiu, i a més, també ha d’estar a l’aguait i canviar els rètols d’entrada a les sales, roig i verd, segons la gent tinga que esperar-se o passar, netejar les restes més visibles de les butaques després de cada sessió, si pot, i la cua de gent va fent-se més gran, i la superwoman mira la muntonada que li cau damunt amb una expressió que ratlla el pànic, i veu llums verdes i roges i no sap ben bé quina paret tocar, i on ha de posar ‘Pasen’ posa ‘Esperen’, i on ‘Esperen’, li dóna al ‘Pasen’. En algun moment sembla que la xica, ja no tant superwoman, va a posar-se a plorar. Algú de la llarga cua té paraules amables per a ella, i paraules ben grosses per als seus jefes.

Quant cobrarà eixa treballadora? Si cobra dos mil euros al mes està mal pagada. Dos mil euros no paguen eixe estrés, eixe quedar malament davant la gent sense ser responsable, eixe patir la impotència de no poder fer bé la seua faena… Però no guanyarà dos mil euros. Probablement no arribarà als mil.

Si li preguntes al ‘jefe’ del negoci dirà segurament que si ha de posar a dos persones atenent tindrà que tancar les sales. Però si la xica superwoman continua molts dies així acabarà fent-se la baixa per una crisi nerviosa.

Per a començar la setmana alegre diré que sembla que el món ha entrat en una espiral de suïcidi econòmic col·lectiu, davant la passivitat més intolerable per part de tots els governs sense distinció; ací ens esquilmen les telefòniques, les elèctriques, les petroleres, les empreses del gas, als enginyers els paguen sous de comptables i als comptables almoines disfressades de sous, tot lo món xucla a tot lo món amb la permissivitat indignant de la classe política i al final de la partida uns quants imbècils tindran els diners de tots i veges tu per a què. Veges tu… per a què.