150 milions

Són molts anys, potser vora 30 escrivint sobre el tren Alcoi-Xàtiva. Si pagaren cada línia del que hem escrit a un euro, seríem milionaris. Cada quatre anys, quan arriben les eleccions, el tema passa a ser un dels 4 més comentats i arreplegats als programes electorals de tots els partits. Una vegada guanyades, les eleccions, el tren torna al seu ritme del penya-segat d’Agres, es trenca cada dos setmanes i canvien els horaris aposta perquè siga poc productiu agafar-lo. Ja sabeu, un tren que ix a les 9 i mitja i que arriba ales 12 i mitja a València. Un horari fantàstic! Així fins que passen els 4 anys corresponents. Ha estat i és una sobirana vergonya com ens han tractat als ciutadans d’estes comarques amb el tren a València.

Està clar que hem sigut persones de tercera divisió i que han passat de nosaltres. Segurament perquè entre Alcoi, Cocentaina, Agres, Muro, Ontinyent i companya… no arribem als 100.000 habitants. Molt pocs vots, gens d’interés per als polítics. Però ahir em vaig emocionar i quasi em caigué la llàgrima en sentir que invertiran 150 milions d’euros per a remodelar la línia Alcoi-Xàtiva. És una gran novetat, perquè fins ara, era un milió d’euros que mai arribava.. Ja saben, cada 4 anys. Però el que van contar ahir tenia bona pinta. Canviaran els vagons, electrificaran la línia i ja no anirà a gasoil, com el tren dels anys 60-70. I, en definitiva, s’aconseguirà reduir el temps del trajecte i que contamine menys.

L’objectiu real, no s’enganyem, és que el tren tinga calefacció o refrigeració, que no es trenque cada setmana, i que tarde ALMENYS el mateix que anar en cotxe. Ah! i que els horaris siguen lògics. Perquè arribar a València a les 12 no és lògic. Has d’arribar a les 9 com a tard. La segona de les qüestions és fer un seguiment exhaustiu de tot el procés. La redacció, licitació, aprovació, concessió, obres, sobrecost… I en un any hi ha eleccions i pot passar allò de ‘donde dije digo, digo Diego’. No pensen que soc un desconfiat rebenta-boatos. És este un tema tan vell i avorrit que costa creure-ho. No perdré la Fe.