De la gasolina i...

Em comenta un bon amic de la filà que fa temps que no m’escolta a la columna i que a veure quan torne a actuar. Li conteste que el meu torn em situa en el vint-i-set d’aquest mes i li llance el repte de que em diga de què vol que parle. “De la gasolina” em respon d’immediat, sembla que més calent amb l’assumpte que el mànec d’una paella després d’una aponentà al sol.

I es que no hi ha per a menys, i els ho diu un que a quasi tots els llocs va a peu, però podríem afegir-li la llum, el gas o fins i tot els aliments. La cosa està com per a tancar-se a casa i no eixir fins a Nadal.

I ja sé, hem passat una pandèmia, ara hi ha una lamentable guerra a l’est d’Europa i tot el que vostès vulguen, però el que és ben cert es que com deia la meua padrina, “a pagar-ho pocaropa”. I de tot açò eixirem, ja ho crec que sí, però eixirem ben espatllats, ja ho veuran, la majoria, perquè alguns acabaran folrats, més del que ja estan. I com cantava Julio Iglesias, La vida sigue igual. Perquè açò no es nou. Açò ve passant des de que el món és món. Té collons. Qualsevol catàstrofe que es visca deixa a la majoria ben fotuts i a la minoria com unes castanyoles. I ens demanen, a més, que siguem solidaris, que donem, que donem i que tornem a donar. No vull dir a qui i per on voldria donar-li. I per als creients, i aquí està ma mare entre altres, la recompensa la rebrem en l’altre món. Clar! I tots com a bacores a escoltar-ho i creure-ho. Com d’allà no ha tornat ningú a dir ni que sí ni que no...

I no parlem ja de les borses, que tens tres pessetes, que no en tinc més, però de seguida t’encolomen un fons d’inversió que amb paciència i una canya, te’n donarà una més, diuen. No saps quan, ni ells tampoc però com la llengua no té os. I aplega l’antic director de la KGB, renascut ara com el nou Pere el Gran de Rússia, i no té altra idea millor que arrasar un país sobirà tan sols perquè en algun moment va pertànyer a l’Unió Soviètica. I eixes tres pessetes ja son dos i en no res una i mitja i si t’acollones, vens per a que no es quede sols en una, i sempre hi ha un fill de mala mare que està a l’aguait i ell és el que acaba guanyant-se’n no una sinó dues pessetes, i què casualitat, son les teues.

No vull allargar-me més perquè entre en ebullició i puc dir qualsevol barbaritat. Tan sols dos missatges: Lluis, he començat parlant de la gasolina però se m’ha calfat el queixalet i ja veus on hem acabat. Vladimir, Putin per als que no tingueu tanta confiança, com et trobe un dia per carrer Sant Llorens, del puntelló als ous que et pegue t’emblanquine.