No tot val per a informar

Alcoy

Ara, que les flames ja fa temps que es varen apagar i que tots i totes hem pogut interioritzar més o menys el que ha ocorregut al nostre estimat entorn natural, vull posar el focus en nosaltres, els periodistes, i en com fem la nostra tasca d’informar. En moments de grans crisis, el nostre treball cobra especial rellevància perquè la població s’assabenta a través nostre de tot el que ocorre i com evoluciona. Fins ací, tots d’acord, imagine. El punt és com trobem l’equilibri. Cal informar sí i també cal donar una visió humana del que ha passat, traslladar les conseqüències per a la vida de les persones i donar veu a les emocions que tot este desastre ha generat. El tema és que, mentre em movia entre els pobles quan els veïns tornaven a casa després d’haver sigut evacuats, trobava molt esgotament per part de les persones quan havien d’atendre a qualsevol mitjà de comunicació. I no m’estranya, sons situacions altament complexes, probablement han estat dies sense dormir, a punt de perdre les seues cases i terrenys dels que alguns viuen i anem nosaltres a preguntar de forma repetitiva, per a, en moltes ocasions, traure tan sols uns segons de tot el que ens han expressat. Jo tinc gravat al cervell una famosa frase del gran Ryszard Kapuscinski, “Per a ser un bon periodista, hi ha que ser una bona persona”. I pense que hi ha barreres que no s’han de traspassar, com que algun professional de la comunicació, clave micròfon a mode ‘premsa del cor’ i es pose a preguntar sense haver demanat permís ni respectar l’espai de l’altra persona. Segurament els qui vàrem actuar des de l’empatia, ens va costar més traure la feina, però també pense que van exercir millor la nostra professió. Perque no tot val en esta vida.