Un estiu a la Font Roja

Alcoy

Fa ara molts anys –48 anys!– vaig viure l’experiència de passar un estiu sencer a la Font Roja. Sense entrar a valorar-ho, sabreu que els famosos “xalets” d’aquell espai, eren deixats pels responsables municipals a diversos treballadors de l’Ajuntament. Mon tio –el “tio Tonín” era un d’ells, era el delineant. Un home bo i faener que va poder disfrutar amb gran part de la família aquest espai cedit durant un bon grapat d’anys.

No us diré que, amb la perspectiva del temps, podríem obrir el debat sobre la cessió durant l’estiu d’aquestes cases. Eren, sense dubte, altres temps. En tot cas, sí que us puc dir que aquelles famílies, feien atenció de les edificacions de manera que sempre estaven impecables. El pas del temps i el seu desús ha acabat per enfonsar-les. Qualsevol dels visitants del nostre Parc Natural se sorprendrà en veure els edificis caiguts plens de runa.

M’ha sorprés que s’haja ajornat una vegada més la possibilitat de reformar els edificis amb la voluntat de crear algun tipus d’alberg que possibilite que els més joves puguen fer nit i aprofitar l’estada. Tot tenint en compte el valuós complex que comparteixen diverses institucions al costat de l’ermita, en l’antic hotel. Una rehabilitació que va frenar el Govern Valencià d’aleshores, tot deixant en l’aire el projecte de Font Roja Natura. A hores d’ara és un espai buit i amb la mínima activitat que la Universitat d’Alacant i la Conselleria en competències en la matèria aconsegueixen dur endavant.

Per contra, sí que hem conegut recentment l’acord entre l’Ajuntament i la Diputació per a rehabilitar l’ermita. Més enllà del valor religiós, és obvi que és un bon punt d’inici per a la recuperació de l’espai. Amb tot, quant de temps més haurem d’esperar per no tancar els ulls quan caminem per la resta d’edificis?