Els Reis, els d’Orient

Alcoy

No es tracta de si eres republicà o si eres monàrquic. Es tracta de tindre una miqueta de retrospectiva, de mirar pel retrovisor i de consultar al senyor google. Com que estem farts de la reina d’Anglaterra, que és el motiu principal pel que parle d’ella hui, no incidiré en el que tot el món està dient. Només diré que lamente la seua pèrdua com la de qualsevol humà que se’n va a l’altre barri. Però d’ahí no passe. Hem assistit a situacions surrealistes estos dies que ens han de fer pensar sobre la manera en què -qui siga- ens manipula i es redirigeix cap a on ells volen. No entenc per què els mitjans de comunicació espanyols dediquen centenars d’hores i línies a narrar al detall quan el cos de la Queen ix de no sé on per a anar a no sé més enllà. Primer, no sé quin interés té saber per on transita un cos sense vida d’una dona que no és ni veïna nostra. També fa vergonya veure com dones i homes multiracials li besen la mà al Rei Charles, el de les orelles, en la porta de Bankingam. Supose que totes eixes persones formaven part d’un casting d‘actors… perquè casualitat. Un era pakistanès, un altre negre, altre àrab… Fins i tot els guardaespatlles eren de diferents colors. Resulta curiós com els defensors de Gibraltar espanyol ara s’agenollen davant la reina de la gran Bretanya. Ningú parla de les massacres que va permetre a Àfrica, la guerra de les Malvines, el mal que ens han fet amb el Brexit i tantes altres cosetes. Mentre fem números per a arribar a finals de mes, ens assabentem que la fortuna que deixa és de 260.000 milions de dòlars, 260 mil milions de dòlars. Si no han agafat diners que no eren seus, ja sé que ha currat fins els 96 anys… però quin sou tindria? Mor a Escòcia, on intenten desvincular-se de Gran Bretanya amb referèndums. I a la república d’Irlanda l’han ofegada i empobrida per no voler ser anglesos. En fi, que tot bonic, però és més xulo parlar de la seua rectitud i de la faena que feia. Una cosa bona tenen estos, que també són de Sant Jordi. Vist el que hem vist a Anglaterra i a Espanya amb la monarquia, crec que és millor, en el segle XXI, que els que ens governen puguen ser triats pel poble i no per la seua sang blava. I com sempre dic, a mi els Reis, els d’Orient: Melcior, Gaspar I Baltasar.

I una abraçada a la meua iaia Julieta. Ella ens va deixar també als 96 anys, però vivía d’una pensió i manava amb trellat i amb fonament.