D'Alcoi a l'eternitat

Alcoy

Només passa amb els grans que se'n van, la seua efemèride es converteix en un esdeveniment i els dies que foren dol es converteixen en homenatges en forma de programes de televisió on recordar l'esplendor del que va ser.

Així ha passat amb Camilo Sesto. Ho hem viscut estos dies amb el nostre veí més universal, hores i hores de programació recordant la veu i tanta genialitat que emanava de l'artista contemporani, possiblement més 360° que ha donat esta terra. I com a bon mite la seua figura ben mereix un museu i una ruta per a fidels d'ací i d'allà que mantinguen viva la brillantor de l'estrela i de pas, espentar un poc el sector turístic de la nostra ciutat.

Tres anys després d'apagar-se la seua veu els seus 51 números 1 no han parat de sonar viatjant per unes ones abans analògiques i hui digitals. És el que té la universalitat, la seua melancolia es fa i el fa més gran si cap, en un temps en què li sobreviu en les noves generacions que també canten un clàssic que viatja des d'ací el lloc que el va veure nàixer fins a l'eternitat.