Fra Jaume Jordà, Cronista Agustinià

Alcoi

A penes recordat hui en dia perquè té un carrer dedicat al barri de Santa Rosa, «Cronista Jordán», el Pare agustinià fra Jaume Jordà, conegut literàriament com Jaime Jordán, va ser un reconegut historiador religiós dels segles XVII i XVIII. Nascut a Alcoi segurament sobre l’any 1640, va morir fa just tres segles, el 17 de setembre de 1722.

La seua figura hauria passat a l’oblit si no arriba a ser pel bibliògraf Vicente Ximeno, qui en el seu llibre Escritores del reino de Valencia, imprés en 1744, va publicar una completa biografia d’aquest cronista que encara era prou conegut a València.

Fra Jaume Jordà va entrar en l’orde de Sant Agustí en el seu convent de València. Després d’anys d’estudi va obtindre el grau de doctor en Teologia. Dedicat a banda de la història a la docència, va ser mestre i en dues ocasions rector del col·legi Sant Fulgenci de València. A banda també va ser prior de diversos convents agustinians, com els d’Oriola, València i Castelló.

El seu prestigi d’historiador era tan gran que els agustins el nomenaren cronista de tota la Corona d’Aragó. Tot i això la seua manera d’historiar encara era del passat, perquè no havia viscut encara la renovació dels «novators» ni la irrupció de figures com els PP. Feijoo i Flórez, o l’erudit Gregori Mayans.

Tot i això Jordà va poder treballar amb els rics arxius agustinians o bé amb les cròniques que li enviaven els convents, cosa que ara és impossible des que l’exclaustració a partir de 1835 va suposar la pèrdua de quantitat d’arxius religiosos.

Des de 1693 li encarregaren la redacció d’un projecte historiogràfic monumental: la història de l’Orde de Sant Agustí en els quatre territoris de la Corona d’Aragó, és a dir, Catalunya, València, Aragó i les Balears. Jordà la va compendiar en tres gruixuts volums publicats entre 1704 i 1712.

A banda d’aquesta obra monumental, encara de consulta obligada per a la història agustiniana, Jordà va escriure altres obres, com ara una revisió de la Regla de Sant Agustí, publicada, així com altres que va deixar inèdites, com un Flos Sanctorum Augustinià, un estudi sobre l’antiguitat de l’orde agustinià front als franciscans, i un altre sobre els ordes religiosos que seguien la Regla de Sant Agustí.

Gràcies a Jordà coneixem ben bé la història dels dos convents que a Alcoi seguien les ordenances agustinianes, com és el cas del convent de Sant Agustí (exclaustrat en 1835, desamortitzat poc després i derruït definitivament durant la Guerra civil) i el del Sant Sepulcre. En les seues pàgines podem trobar la història de la fundació d’aquests convents, tot i que en el primer cas amb nombrosos errors que van corregint-se en edicions posteriors. També les biografies dels religiosos i monges, possiblement la part més interessant perquè denota que tenia informació de primera mà, bé perquè els havia conegut personalment o bé tenia documentació a través de cròniques enviades pels mateixos convents o del mateix arxiu de l’orde de Sant Agustí.

Recordeu que després de Vicent Carbonell i la seua «Célebre Centuria», Jordà és el segon autor alcoià de més renom per antiguitat pel que fa a la producció històrica.

Hi hagué altres autors anteriors, com és el cas de Nofre Jordà, però les seues obres es consideren perdudes.

La importància de l’obra de Jordà en el seu temps va ser rellevant, sobretot per als interessos dels agustins, els quals reclamaven ser l’orde religiós més antic que s’havia instal·lat al Regne de València. De fet remuntava la seua presència a l’època anterior a al-Andalus, motiu pel qual, quan Jaume I arribà a València, li reclamaren que refundara els antics convents desapareguts per l’arribada dels musulmans.

Una d’estes reclamacions feta pels agustins era el del prestigiós Puig de Santa Maria de Valencia, lloc on la Mare de Déu se li havia aparegut a Jaume I per comunicar-li la caiguda de València. El rei havia confiat aquest lloc als frares mercedaris, per la qual cosa els agustins presentaren una reclamació. Jaume I els va prometre fundar un altre convent en territori reial i dotar-lo amb una renda perpètua. Finalment, el lloc triat va ser Alcoi, el qual havia passat a ser senyoriu de la Casa de Lloria i després d’Entença.