Crònica (apòcrifa) de la Setmana Modernista

Alcoy

Ahir es celebrà el colofó de la Fira Modernista d’Alcoi. La cinquena si contem la descafeïnada que, per culpa de la pandèmia, vam tindre l’any passat i de la que molts, per prudència, vam fugir.

Una setmana d’èxit i total consolidació del fet. Una setmana que ja té dues associacions que la representen i unes quantes més que preparen activitats de tot tipus. A aquest pas, abans de déu anys tindrem més col·lectius que filaes, senyal inequívoca de la bona salut de l’acte. I es que a aquesta ciutat no hi ha res com proposar vestir-se d’època, de l’època que siga, per a beure cafè.

La figura central d’enguany ha estat Don Paco Laporta, artista que va cavalcar entre els dos segles i dedicà bona part de la seua obra a la pintura religiosa. Òbviament açò és menor i el més important és veure’l passejar per la ciutat retratant-se amb natius i forasters, sense que ningú de la corporació municipal li faça un cas excessiu. Ha hagut sopars i dinars de gala per tot arreu, de gom a gom de burgesos, militars i retors. Hem tingut la recreació d’un duel, per part dels Samarites, tal volta els més inquiets i originals de la festa. També altres activitats de menor rellevància que han anat completant l’agenda. Sempre hi ha qui s’empenyora en apostar per la part cultural i s’han fet conferències, pintorescos passejos i alguna projecció cinematogràfica, de l’època, sí, interessants, sí, però que res té a veure amb el moviment artístic que es recrea. La gent del poble, la més nombrosa aleshores i la més escassament representada hui en dia, també ha tingut el seu moment de glòria però de nou, ens hem deixat fora de focus, i hagués pogut ser el millor any per a recordar-ho, la revolta del Petrolio, que amb la victòria dels burgesos damunt el proletariat, és el verdader origen de l’esplendor modernista alcoià. Una llàstima perquè el proper estiu es complirà segle i mig del fet. Però què volen que els diga, ja no m’estranya res la indiferència que provoca.

Així que un any més la Fira Modernista ha estat fantàstica i la pluja, excepte en moments puntuals, ens ha respectat.

Escric i declame aquest text els primers dies de la setmana passada així que tot el que ací conte, res té a veure amb el que haurà passat. O sí. Perquè és tan difícil la sorpresa a aquesta ciutat i tan fàcil esbrinar cap on van els tirs, que la premsa, i alguns periodistes m’ho han confirmat of the record, agafa cròniques d’anys anteriors i tan sols canvia els noms dels protagonistes i, si de cas, la meteorologia. I així ens va.