El Modernisme
Llúcia Martín, catedrática y profesora UA
La Columna Llúcia Martín (30/09/2022)
Alcoy
Hem començat el mes de setembre de forma potent. La tornada a la normalitat després de les vacances i d’un dels estius més pesats i calorosos que es recorden, s’ha vist alterada per diferents notícies luctuoses, continua i amb més problemàtica la guerra d’Ucraïna, els preus de l’energia estan pels núvols, pluja forta com era d’esperar, l’avanç de l’ultradreta a Itàlia i va se’ns mor la mòmia de la reina d’Anglaterra, que certament la seua presència era més la d’un fantasma que el d’una dona i no vull parlar de la monarquia ni dels decadents monarques europeus.
Però a la nostra ciutat tot és alegria, la Fira Modernista ho acapara tot, no hi ha lloc per a res més i tot Alcoi es paralitza durant aquesta setmana. Està bé per oblidar els problemes, per vestir-se d’època i per passar una estona agradable. Ara bé, entrem en una espiral en què tot són festes i sembla que aquestes festes són l’únic motor econòmic de la ciutat. Desconec el que s’haurà guanyat amb visites de forasters, però també supose que s’haurà produït una inversió i no sé si compensa.
Entenc que la Fira Modernista pot estar bé com a event cultural, que es recorde el que va significar a nivell industrial, artístic, polític o social però tampoc va durar tant i poc a poc aniran exhaurint-se els temes. Això està bé, però que la ciutat es paralitze com en festes de Moros i Cristians, no ho veig normal. I és que el mes de setembre a Alcoi, per si no hi havia prou amb la romeria a la Font Roja i les festes dedicades a la Mare de Déu dels Lliris, queda marcat en el calendari com un mes festiu, també octubre i quan acabem amb tot això, ja a preparar el Nadal, en fi, si això és bo per a l’economia, doncs els polítics ho sabran.
La qüestió és que en totes les edicions que conec de la Fira Modernista sempre s’ha quedat en l’anècdota, en el gust per la decoració, pels vestits, s’ha contemplat, això sí, la figura d’algun pintor o arquitecte influent en l’època però s’ha descurat el moviment literari i també social. Des de la Comissió de Lletres i Literatura hem intentat aportar, ja fa dues edicions, el que va significar el Modernisme en literatura i també el paper tan destacat de dones escriptores, precursores dels drets de les dones a finals del segle XIX i començament del XX, activistes polítiques, però sobretot influents en la cultura. És l’època en què la periodista Carme Karr crea un periòdic per a donar eixida a l’activitat cultural de les seues coetànies, una publicació mensual que es diu Feminal i que va sorgir el 1907 i va tenir 129 números, en concret 10 anys. La revista va suposar un treball ingent per part de les seues editores i redactores de posar a l’abast el talent femení i també una tasca alfabetitzadora de les pròpies intel·lectuals a altres dones més desafavorides, possiblement no s’ha valorat suficientment el que va suposar en l’educació femenina i en l’avanç de la societat.