Per un sac d’olives

Alcoy

Que quede clar que jo vull pagar impostos perquè, per exemple, la sanitat pública ja ha fet més per mi i els meus del que jo puga pagar en tota la vida. No obstant vaig a contar-los la història d’un sac d’olives. Acaba d’aprovar-se que totes les rendes per baix dels 15.000 euros no estaran obligades a fer la declaració de l’IRPF. Em pareix perfecte, però si qualsevol agricultor no professional es troba en eixa situació pel seu ingrés principal, que pot ser un treball o una pensió, però ha venut legalment un sac d’olives o qualsevol altre producte agrari, per xicotet que siga, estarà obligat a fer la declaració. Eixe ingrés agrari ja ha patit una xicoteta retenció, però el problema és que com en teoria eixa persona no estava obligada a declarar no haurà patit cap tipo de retencions pel seu ingrés principal i al fer la declaració, de repent, li tocarà pagar una xifra important. Una bona amiga pensionista, molt per baix del mínim obligatori per fer la declaració, em contava l’altre dia que per culpa d’haver declarat les seues olives li havia eixit a pagar 400 euros. Mentrestant el que guanya fins a 15.000 euros, però no te eixos ingressos extra, per xicotets que siguen, no pagarà res. Es tracta d’una situació injusta i poc coneguda que pateixen els cada vegada menys agricultors no professionals d’estes comarques, condemnats a vendre en negre i, de pas, a enfonsar a les cooperatives que no poden jugar en b, o abandonar eixa activitat que no deixaré de dir que és necessària. Eixe sac d’olives i molts altres contribueixen a mantindre un paisatge agrari necessari i essencial, per exemple, a l’hora de frenar eixos incendis forestals amb els que després tots es lamenten. Menys lamentar després i més ajudar abans fent tot el que pugam per revertir esta situació injusta.