El passat sense futur

Alcoy

Escrivia fa pocs dies Javier Llopis, mestre de periodistes alcoians, un brillant article en el qual descrivia com la societat alcoiana s'ha refugiat en el passat i sembla haver donat l'esquena a reivindicar el futur. Pocs com Javier Llopis retraten amb tanta precisió la sociologia alcoiana i utilitzava com a excusa la Setmana Modernista per a evidenciar com els alcoians estant més còmodes rememorant el seu passat que intentant protagonitzar el futur. Es reten més homenatges als morts que als que estan vius.Pastorets o pastoretes, aparicions de Mares de Deus, patges, moros, cristians, s'ha creat un imaginari fester que contrasta amb la realitat social. La política facilita totes estes activitats que fomenten èpoques glorioses. Això sí resulta si més no xocant i contradictori vore polítics d'esquerra en misses o disfressats de burgesos que fa un segle perseguien els seus ideals. Una escena habitual a Alcoi i impossible de vore en altres ciutats on governa l’esquerra.  L'època del modernisme va deixar per la història la lluita obrera alcoiana com a referent internacional, encara hui s'estudia en les universitats. Contrasten aquelles mobilitzacions massives amb la passivitat per les reivindicacions actuals. No hi hagut mobilització solidària amb els familiars dels morts en la residència d'Oliver, tampoc protestes massives amb les aberracions urbanístiques dels últims anys, ni manifestacions multitudinàries pels crits de demanda d'igualtat de les dones o la reivindicació d'una educació pública que a Alcoi continua sent absolutament minoritària i tal vegada siga un factor per a entendre el conformisme actual.Hi va haver una època que Alcoi era referència i avantguarda al món, l'orgull alcoià és indubtable, ens sentim orgullosos de ser alcoians, però el passat, com bé diu Javier Llopis, no pot ser un lloc on anar a refugiar-se, hi ha el risc de convertir-se en un parc temàtic de varietats.