Sense fer soroll

Alcoy

Les xarxes són de vegades una gàbia de grills, congreguen a una concentració d'egos que volen destacar sobre la resta amb arguments banals, dignes de comèdia berlanguiana. És com una espècie de baralla per vore qui s'emporta segons de fama fugaç, instantània que es disol i es perd sense cap transcendència.

Sense saber quina és la raó, a molts es carrisqueja l'afany de protagonisme en les xarxes. I a Alcoi hi ha una i de pes. Hem tingut la sort de conéixer persones que es desvivien en associacions, organitzant, menejant activitats, sempre des de l'ombra, sense cridar l'atenció, sense expandir als quatre vents: ho he fet jo, és meu, s'ha aconseguit gràcies a mi. Un poc l'antítesi 'd'açò ho pague jo', frase alcoiana que ha creuat les muntanyes.

El, jo m'encarregue, anònim, tranquil, a voltes important, ha salvat entitats, moments dramàtics i ha resolt greus problemes en esdeveniments festers. Persones que es conformaven amb una palmadeta en l'esquena, unes gràcies, o se n' anaven satisfets després d' afirmar :'que bé ha quedat tot'.

Pep Fuster, que va faltar este estiu, formaria part d'eixe col·lectiu graduat en les terres del Barranc del Cinc. El dijous, 27 d'octubre, el Jazz Club el Mussol li ret un homenatge en un concert en la Fundació Mutua Levante. És una altra de les característiques, col·laboren amb diverses associacions aportant entusiasme i sense cap recompensa econòmica. Fuster, a banda d'haver sigut president del Club d'Amics de la Unesco, i estar en entitats com Avanzar o la Iniciativa Pública per l'Aigua, aportava al patrimoni alcoià unes excel·lents fotografies, la majoria en blanc i negre, que feia en el transcurs del concert. Amb una clara intuïció artística, captava el moment en què ajustava música i imatge per aconseguir un treball molt creatiu. Fuster, sense saber-ho, ha revitalitzat el missatge de Capra: la vida d'una persona toca moltes vides i quan se'n va, deixa un tremend buit, encara que ho faça sense fer soroll.