Apocalíptics

Alcoy

Alçar-se i encendre la tele és un esport de risc. M'està passant quan compartisc café amb llet i pa torrat amb les reines dels matins. Acompanyades dels seus exèrcits d'opinadors presenten davant l'espectador un món exempt de bones notícies on imperen discursos apocalíptics carregats de subjectivitat i menyspreu constant cap al color contrari al pensament que mana en la taula. És com un grup d'amics en la taula d'un bar malparlant, però amb la diferència que la seua dialèctica hiperbolitzada és assumida per una audiència receptora que es compta per centenars de milers.

No passaria res sinó fora perquè eixos mantres Barça-Madrid de la política traspassen les pantalles per a instal·lar-se en l'escridassada del cunyadisme il·lustrat. Ja sabeu: "tot va mal, el país es trenca, amb la nevera buida i tots congelats..."

En fi, i millor aniria si els governs adoptaren les mesures del cunyat que tot ho sap... A la fi entre poc i massa abracem el pensament crític i l'opinió contrastada amb una bona documentació, és la millor recepta per acompanyar la vehemència verbal.