Disculpes públiques

Alcoy

Bon dia. Vull demanar públiques disculpes al personal sanitari del Centre de Salut ‘La Fàbrica’, que em va atendre un diumenge, no fa molt, i al qual no vaig deixar menjar els postres. No és ironia, ho dic de veritat. Vaig tocar el timbre a les tres i vint minuts de la vesprada i vaig agafar el personal amb el mos a la boca, literalment. I es van enfadar. És comprensible: per a urgències greus està l’hospital, i tots sabem ben bé que molta gent va a urgències o al centre de salut per qualsevol cosa, fins i tot per torbar-se una estona, i si el personal mèdic está dinant, doncs fot, fot prou.

Jo vaig anar a eixa hora tan intempestiva perquè tenia el turmell esquerre unflat com una pilota de tenis, roig com una tomaca d’agost, em feia mal i caminava coix. Em van fer passar al despatx de consultes entre bonegons, que eixes no eren hores… que elles també tenien dret a dinar… i jo allí, aguantant el ‘rapapolvo’ com un espartà no fóra cosa que optaren per amputar-me el peu. Però no. Tot el contrari. Les dos doctores que em van atendre ho van fer amb una professionalitat irreprotxable, van arribar ràpidament a un diagnòstic i em van curar la infecció.

Així que ara sé que si tinc una urgència, anem a dir, menor, i és un dia festiu, he de procurar acudir al centre de salut fora de les hores del dinar, i no sé si també fora de les hores de l’esmorzar i les del sopar, perquè les persones a les quals toca treballar ténen tot el dret del món a ingerir el necessari aliment amb tranquil·litat.

Ara bé, no estaria de més que s’informara als usuaris de l’horari aproximat del dinar dels metges, perquè escolta, a les tres i mitja de la vesprada hi ha qui s’ha fet el café, la copa, i el puro, i en este cas, l’únic puro que va haver allí me’l vaig endur jo.