La gallineta ni piula

Alcoy

Anava hui a parlar-los de la tradicional visita al sanatori de Fontilles. Un acte considerat per molta gent anacrònic, fora de lloc, absurd, o simplement una coartada per a viure una festa fora de mirades indiscretes. Res més lluny de la realitat. A la fi, per a mi i per a altres tants com jo, és un acte que continua estan un dels més diàfans exemples de la mítica solidaritat dels alcoians.

Però he fet una ullada a la meua particular hemeroteca i veig que, any darrere d’any, és un tema recurrent i convé deixar-los respirar. Tornaré a ell, no ho dubten perquè ho visc com una emotiva visita amb més sentit del que molta gent pensa.

De camí, en aquesta elaboració de la columna, es creua a la meua ruta la noticia de les hiperbòliques xifres que les elèctriques, com a benefici en la primera meitat d’aquest any, han declarat. Just quan la gent de a peu estem pagant factures estratosfèriques sota l’excusa de la guerra d’Ucraïna, el increment del preu per la producció del gas i qualsevol excusa que se’ls passa pel cap, als erudits de guanyar diners a costa del patiment dels demés.

I clar, entre en ebullició. I voldria fer-ho pagar a diputats, senadors, ministres i tot aquell amb càrrec a un consell d’administració. Però mire cap al carrer i no veig a ningú amb jupetí groc, ni cap guillotina a la plaça de l’Ajuntament, ni res que em faça pensar que la gent, que tant es queixa a les xarxes socials i diu que arrossegaria de nou a Pelletes si se li plantificase davant, estiga movent un dit. A no ser que ho hagen preparat en el secret més absolut i jo, despistat com sóc, no m’haga adonat de res; sols veig que conformisme total. En qualsevol dels estrats socials i en qualsevol de les franges generacionals. I aleshores pense que a la majoria els fa igual, i que si després de pagar les unflades factures que ens acacen, o deixar-les a deure, ves tu a saber, els queda per a Netflix, la fulla i una cervesa, tot va bé. I tinc l’amarg sabor de que aquest país li ha fet falta una revolució. Però una revolució que triomfés. No com totes les que hem fet, no massa, que per a l’únic que han aprofitat és per a endurir la mà contra el proletariat o per a posar un govern encara més apegat als econòmicament afortunats que l’anterior.

I m’entra malicia. I em ve al cap aquella cançó de Llach on la gallineta havia dit que prou. Però les gallinetes de hui en dia, estan dispostos a seguir posant ous un darrere d’altre, mentre no ens falte per a Netflix, la fulla i una cervesa.

Veuen com m’he encoratjat? Hauria d’haver seguit parlant de Fontilles i ja està.