Els noms dels nostres rius

Alcoy

Es casualitat que esta columna eixca en portes de la presentació de l’últim treball del CAEHA, una sèrie vídeos de la Geografia i la història d’Alcoi. Deu quedar clar que es una d’eixes institucions alcoianes que, de no existir, n’hi hauria que inventar. Els nostres rius han servit per a moltes coses (defensa, abastiment o energia) i son fonamentals per entendre el que és hui Alcoi. Son rius de poc cabal mitja, però relativament regulars i que han dibuixat, això si, uns barrancs brutals. Em preocupa per això que la gent no sàpiga quin riu veu des dels ponts que travessa. De la Mariola arranca el Barxell, que és el riu que cau de vegades pel Salt. Per Canalons i Bonaventura passa el Polop, que s’uneix al Barxell en les proximitats de la Font del Quinzet. En eixe moment, el nom del riu passa a ser Riquer i eixe és el riu que es veu des dels ponts Fernando Reig, Maria Cristina o Sant Jordi. El Molinar naix prop de la Canal i a La ciutat es pot vore des del Viaducte. Un poc després del Museu de Bombers i del pont de Cadissenyo, entre la fàbrica de Peralta i Escaló, el Riquer i el Molinar conflueixen i tenim ja nom del Serpis o Riu d’Alcoi, que no més es veu des d’eixe curiós pont que és Paco Aura. Es una vergonya per a tots els alcoians que eixe punt de naixement no estiga assenyalat, però sí ple de ronya i deixalles. També seria convenient que en cada pont estaguera retolat quin riu veiem. Per exemple, com a rius menors de la conca del Serpis, des del Pont de Sant Roc intuïm més que veiem el Barranquet de Soler i des del Pont de la Petxina el de Benissaidó. Els mediterranis tenim costum de viure d’esquena als rius, però nosaltres devem estar orgullosos d’ells i, que quede clar, estan molt més nets ara que abans, però hem d’actuar per reivindicar el seu valor i no parle no més de l’administració.