Un polític etern: Antonio Aura Boronat

Alcoy

El novembre de 1922 succeeix un cas insòlit de supervivència política a Alcoi. Aleshores compleix cinquanta anys de vida parlamentària l’alcoià Antonio Aura Boronat i per aquest motiu se li prepara per al 7 de novembre un homenatge especial a Madrid. Una setmana abans diversos regidors de l’Ajuntament d’Alcoi presentaven una proposició en la qual demanaven que el consistori se sumara a aquest homenatge, la qual cosa va ser aprovada per unanimitat, mentre que l’alcalde proposava el seu nomenament com a fill predilecte.

Nascut en 1848, Antonio Aura Boronat era fill de l’industrial tèxtil Antonio Aura Monllor i de Teresa Boronat Terol. Després de realitzar els estudis bàsics a la nostra ciutat, es trasllada a Anglaterra per a estudiar anglés, francés i italià, la qual cosa li servirà temps després per a dedicar-se a traduir obres de l’anglés. Pel que sabem va traduir obres de Víctor Hugo i de Mary Shelley, dona del famós poeta anglés Percy B. Shelley, molt famós en la seua època, però qui realment ha passat a la història és Mary, autora de «Frankenstein».

A punt de complir els 20 anys Antonio Aura s’instal·la a Madrid a fer estudis superiors, però no acaba la carrera de Filosofia i Lletres. Guiat per la seua passió periodística, s’instal·la a Linares, on funda un periòdic en què defensa la revolució de 1868. En tornar a Madrid, comença a treballar en diverses revistes i diaris, com «El Constitucional», «La Reforma», «El Propagandista», «El Globo», la «Revista Contemporánea» i la «Revista de España».

En 1872 és elegit diputat republicà pel districte d’Alcoi. Després de l’abdicació d’Amadeu de Savoia, és un dels signants a favor d’una República Federal, ideal que comparteix amb el seu amic Agustín Albors.

Com a diputat en el Congrés es fa ressò dels fets del Petrólio a Alcoi, de l’assassinat d’Albors i demana al Govern que intervinga i pose fi a la revolta obrera.

Decebut per les disputes internes entre els republicans i sobretot pel cantonalisme, entra a formar part de la facció possibilista que lideren Emilio Castelar i Eleuterio Maisonnave. Antonio Aura es converteix en el cap d’aquest partit a Alcoi, que compagina amb la redacció en el diari «El Globo» de Madrid.

No obstant això, perd influència política gradualment a Alcoi, on irromp la figura d’un altre polític com José Canalejas, la qual cosa obliga a Antonio Aura a fer un pas arrere i sumar-se al partit que lidera Canalejas. Esta renúncia de lideratge l’obliga a figurar com a candidat per altres districtes com Villena o Barbastre, demarcació en la qual es perpetuarà com a diputat fins quasi a la seua mort.

Durant les primeres dècades del segle XX ocupa diversos càrrecs, com la Direcció General d’Obres Públiques, la Sotssecretària de Governació o la vicepresidència del Congrés dels Diputats durant dues legislatures. Finalment, en les seues últimes eleccions forma part del partit liderat pel comte de Romanones.

Antonio Aura mor el 22 de desembre de 1922 i al seu soterrament acudeix tot el món de la política, el periodisme i les arts, a més de nombroses autoritats, com el president del Congrés i el comte de Romanones.

Va ser un personatge tan rellevant que el diari ABC, en aquells dies el més llegit en tot el país, li va dedicar la portada del 8 de novembre de 1922.