Carrera electoral

Queden sis mesos per a eleccions municipals i autonòmiques. En unes altres condicions podria semblar que queda un món, però a la velocitat que transcorre ara tot en un no res estem acudint a les urnes.

Els politòlegs intenten mantindre l'emoció, però en molts casos el peix sembla venut. A Alcoi el PP ha triat ja suïcidi i en una decisió només comprensible per a experts en psiquiatria de la dreta alcoiana han assassinat al seu actual portaveu. El nou candidat l'han nomenat a Alacant, perquè és amic de Carlos Mazón i eixa és de moment la seua credencial. Així les coses les eleccions municipals apunten a un passeig militar per a Toni Francés que tampoc és el candidat de la il·lusió, però per l'esquerra tampoc està sorgint una candidatura amb la suficient força per a qüestionar les tendències electorals. Sandra Obiol una figura sòlida va marxar i falten referents, sobretot, dones.

A les autonòmiques algunes enquestes encarregades al pes diuen que tot està ajustat, però tot apunta que Ximo Puig pot continuar com a president. Això sí el líder socialista haurà de jugar el partit i suar la samarreta. A Mazón pot ser que no li arribe per a la Generalitat, però sempre podrà conformar-se amb la Diputació que continuarà amb tota probabilitat en mans del Partit Popular on sí que l'ixen clarament els comptes.

Se'ns intenta vendre que tot canviarà, però particularment crec que en les eleccions de maig poc va a canviar. Tot canvia, res canvia, mira al tren, mira la via.