Directo El análisis de la actualidad en 'Hoy por hoy' con Antón Losada, Mariola Urrea y Pablo A. Iglesias

Opinión
La Columna

I ara, el Mundial

Natxo Lara, periodista

La Columna Nacho Lara (14/11/2022)

Alcoy

Ja saben que intente limitar molt la temàtica de columnes radiofòniques relacionades amb el futbol tot i que no amague ser un amant incondicional de l'esport eixe que consisteix en clavar un tros de cuir en un rectangle de fusta i sense utilitzar la part del cos que més controlem com són les mans.Comença el Mundial de futbol, en Qatar, en un país que és una dictadura 'consolidada' i que no respecta molts drets humans.Tenen tanta pasta que han aconseguit, a banda suposadament subornar alguns dirigents per a celebrar allà el Mundial, canviar totalment l'essència del campionat datant-lo en novembre. Les lligues nacionals, tallades i els jugadors reservant forces i evitant lesionar-se en els seus clubs des de fa setmanes.El Mundial és la festa més gran futbolística mai parida abans i els futbolers l'hem gaudit intensament des que érem xiquets.Recorde haver-ne gravat tots els gols del Mundial de Mèxic amb un vídeo VHS i haver-me fet el rànquing dels millors gols de la història del campionat.Que si la mà de Déu de Maradona contra Anglaterra, el 'larguero' de Michel contra Brazil, de colzada de Tassoti a Luis Enrique o la cabotada de Zidane a Materazzi. I per descomptat, el millor gol de la Història: el de Puyol, de cap, a passada de Xavi contra Alemanya en les semifinals del Mundial de Sud-àfrica, el que guanyàrem.Quins records!Tot i la il·lusió que m'envaeix, no puc més que sentir-me prou decebut perquè el Mundial es jugue en Qatar, on, diuen, hauran de pagar als aficionats perquè vagen als estadis. També és decebedor perquè el negoci del futbol fa que les seleccions de països com ara Espanya no tinguen jugadors de primera línia perquè els millors són forans. Per a arredonir el desastre, el Mundial és en novembre i no en calorós juliol.Tornant a Espanya, fent ús de l'habitual autoodi, sé que desconfiarem de la selecció en els primers partits quan les coses no vagen bé. I que si passem de ronda ens tornarem bojos.Això sí, el futbol uneix. Uneix tant que la meitat de la població no es cabreja perquè a Espanya li diguen 'la roja'.